Osum
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
L'Osum (albanès: Osumi) és un riu del sud d'Albània. S'uneix amb el riu Devoll a prop de la ciutat de Kuçovë, al districte homònim del comtat de Berat, per formar el riu Seman.[1]
Remove ads
Característiques
Neix als vessants occidentals de la serralada de Gramos,[2] a la part sud-occidental del comtat de Korçë, prop del poble de Vithkuq, a una altitud de 1.050 metres. Flueix inicialment cap al sud, passant pel municipi de Kolonjë, després cap a l'oest fins a Çepan, i cap al nord-oest a través de Çorovodë, on passa pel famós canyó d'Osum, Poliçan, Berat i Ura Vajgurore. Té una longitud de 161 km i la seva conca hidrogràfica cobreix una àrea de 2.073 km², amb una alçada mitjana de la conca de 828 metres sobre el nivell del mar. El seu cabal mitjà és de 32,5 m³/s.[3] El cabal del riu varia entre 5,11 m³/s i 74,11 m³/s.
Remove ads
Etimologia
A l'antiguitat clàssica, el riu Osum era conegut com "Apsus" (grec antic: Ἄψος, llatí: Apsus), que és un derivat de l'arrel indoeuropea *ăp- "aigua, riu". L'hidrònim il·líric Apsus correspon a Apsias, un nom de riu del sud d'Itàlia portat per les migracions il·líries (iapigis) a la regió.[4]
Història
Gai Juli Cèsar sovint esmenta el riu Apsus en la seva obra "Comentaris de la Guerra Civil", que tracta sobre la guerra civil a l'antiga Roma entre els anys 49 i 45 aC. A la riba esquerra del riu, prop de l'embocadura, va estar durant un temps el campament de Cèsar, mentre que a la riba dreta es trobava el de Pompeu.[5]
El riu té una gran importància des del punt de vista militar, ja que la vall d'Osum és un pas natural des de Macedònia i Epir cap al mar Adriàtic. Per aquesta raó, la vall va ser una zona d'operacions militars en totes les guerres, des de les guerres il·líries fins a la guerra italo-grega de 1940-1941.
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads