Pòquer
joc de cartes From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El pòquer (o, en anglès, poker) és un popular joc de cartes del tipus de jocs anomenats d'envit, on els jugadors, amb totes o part de les seves cartes ocultes, fan apostes sobre una licitació inicial, i després, la suma d'apostes és per al jugador o jugadors que tenen la millor combinació de cartes d'entre els que queden fins a l'aposta final. Actualment, és considerat un esport, com ho són els escacs o les dames xineses.
.jpg)
Per jugar, s'han d'aprendre, almenys, les regles bàsiques i procediments d'aquest joc (veure jugades del pòquer), els valors de les diverses combinacions de cartes (mans de pòquer), i les regles sobre els límits d'aposta (regles de les apostes de pòquer). També és útil familiaritzar-se amb els objectes que s'utilitzen en el joc.
Hi ha moltes variants de pòquer, entre les quals cal assenyalar el pòquer obert, pòquer tancat, pòquer de cartes compartides, i pòquer assortit.
Els més jugats de les primeres tres categories són cinc tancat, set obert, i el Texas hold 'em; cadascuna d'aquestes variants és un bon punt de partida per a aprendre els jocs d'aquest tipus.
Remove ads
Història
La història del pòquer és un tema a debat. El nom del joc sembla que ve del francès poque,[1] que al seu torn ve de l'alemany pochen (= 'copejar'), però no és clar si els jocs als quals es refereixen aquests noms van ser els veritables orígens del pòquer.
És molt semblant al joc persa as nas,[1] i pot ser que els mariners perses l'ensenyessin als colons francesos a Nova Orleans.
Es creu que comparteix paternitat amb l'antic joc del renaixement, anomenat primer i el francès "blean". El joc anglès brag (de l'antic bragg), venia clarament de brelan i va incorporar el bluffing catxa, engany (encara que el concepte ja era conegut en altres jocs d'aquella època).
És bastant plausible que tots aquests jocs antics influïssin en el desenvolupament del pòquer tal com existeix en l'actualitat.
L'actor anglès Joseph Crowell descrivia el joc tal com es jugava a Nova Orleans en 1829: jugat amb una baralla de 20 cartes, quatre jugadors apostaven sobre quina mà de cartes era la de major puntuació.
El llibre de Jonathan H. Green: An Exposure of the Arts and Miseries of Gambling (Una exposició de les arts i misèries de les apostes) (G. B. Zieber, Philadelphia, 1843), descriu l'expansió d'aquest joc per la resta del país, a través de les barcasses del riu Mississippi, on les apostes eren un entreteniment comú.
Poc després d'aquesta expansió, es va utilitzar la baralla de cartes anglesa completa de 52 cartes i es va introduir la jugada «color» (tenir cinc cartes no consecutives del mateix pal, per exemple cinc trèvols). Durant la Guerra Civil Americana, es van afegir moltes coses, fins i tot el pòquer de descart, pòquer descobert i el pòquer de seqüència. A aquests els van seguir més afegits, de tendències americanes, com wild card (al voltant de 1875), lowball i split-pot poker (al voltant de 1900), i els jocs de pòquer de community card.
L'expansió del joc a altres països, particularment a Àsia, se sol atribuir a l'Exèrcit dels Estats Units. El joc i argot del pòquer han arribat a ser part important de les cultures americana i anglesa.
Frases com ace in the hole = un as a la màniga, beats em = ni idea, blue chip = de primera, call the bluff = veure una catxa (adonar-se que algú fatxendeja), cash in = treure partit, poker o poker face = fer cara de pòquer (referint-se a no mostrar cap expressió al rostre), stack up = avançar-se, wild card = carta comodí i altres, són usades en converses quotidianes, fins i tot fora del seu context de la taula de pòquer.
El torneig modern es va fer popular als casinos americans després del començament de les sèries mundials de pòquer el 1970. Va ser també durant aquesta dècada quan van aparèixer els primers llibres seriosos sobre estratègia; en particular Theory of Poker de David Sklansky, o Super system de Doyle Brunson. Les retransmissions via satèl·lit i cable dels tornejos han afegit popularitat al joc.
S'anomena Flor Imperial o Escala Reial (o Straight flush o Royal Straight Flush, de l'anglès) una combinació de 5 cartes consecutives del mateix pal del 10 a l'As. Només hi ha quatre combinacions possibles de la flor imperial.
Classificació de les jugades
Remove ads
Programes d'ordinador
Investigadors de la Universitat d'Alberta, de la Universitat Carnegie Mellon i de la Universitat d'Auckland, entre d'altres, han desenvolupat una varietat de jocs de pòquer per ordinador.
En un article de gener de 2015[2] publicat a la revista Science, un grup d'investigadors principalment de la Universitat d'Alberta van anunciar que «principalment havien resolt de forma feble» el límit del pòquer a cara destapada del Texas Hold 'em amb el seu desenvolupament del bot Cepheus. Els autors afirmaven que Cepheus perdia a tot estirar 0.001 blinds grans per joc de mitjana contra el pitjor dels seus contrincants, i que l'estratègia era doncs tan «propera a l'òptima» que «no es pot superar amb de forma estadísticament significativa en una vida humana jugant a pòquer.»[3]
Remove ads
Poker en línia
El poker en línia és un joc de poker que es juga a través d’Internet.[4][5][6] En part, ha estat la causa del creixement significatiu del nombre de jugadors de poker a tot el món. Christiansen Capital Advisors va afirmar que els ingressos del poker en línia van créixer de 82,7 milions de dòlars el 2001 a 2,4 mil milions de dòlars el 2005, mentre que un estudi realitzat per DrKW i Global Betting and Gaming Consultants sostenia que els ingressos del poker en línia el 2004 van ser de 1,4 mil milions de dòlars. Parlant al Senat dels EUA sobre els jocs en línia, Grant Eve, auditor certificat que representa la firma comptable americana Joseph Eve, Certified Public Accountants, va calcular que cada quart dòlar gastat en jocs d’atzar es fa a Internet.
Les plataformes en línia han permès jugar les 24 hores, triar límits, formats i rivals de tot el món. Han aparegut tornejos Sit&Go, taules de diners (cash), megaesdeveniments amb fons de premis de milions. El desenvolupament tecnològic ha assegurat la seguretat de les transaccions i la justícia dels jocs, i el programari ha fet possible l’anàlisi d’estratègies i estadístiques.[7]
Els llocs tradicionals (o «presencials», B&M, en viu, a terra) per jugar a poker, com casinos i sales de poker, poden fer por als jugadors principiants i sovint es troben en llocs geogràficament dispersos. A més, els casinos presencials mostren poca voluntat de promocionar el poker, ja que els és difícil obtenir beneficis d’aquest. Tot i que el rake, o tarifa per temps, en els casinos tradicionals sovint és alt, els costos alternatius de manteniment d’una sala de poker són encara més elevats. Els casinos presencials sovint guanyen molt més tancant les sales de poker i afegint més màquines escurabutxaques. Per exemple, segons la companyia de comptabilitat Gaming Accounting Firm Joseph Eve, el poker representa l’1% dels ingressos dels casinos presencials.
Els casinos en línia, en canvi, són considerablement més econòmics, ja que tenen despeses generals molt més baixes. Per exemple, afegir una altra taula no ocupa espai valuós com en un casino habitual. Les sales de poker en línia també permeten als jugadors jugar amb apostes baixes (només 1/2 cent) i sovint ofereixen tornejos freerol·l (sense quota d’inscripció),[8][9] atraient principants i/o un públic amb menys recursos.
Els casinos en línia poden ser més vulnerables a determinats tipus de frau, especialment al col·lusió entre jugadors.[10] No obstant això, tenen capacitats de detecció de col·lusió que no tenen els casinos tradicionals. Per exemple, el personal de seguretat de les sales de poker en línia pot revisar l’historial de cartes jugades anteriorment per qualsevol jugador al lloc, cosa que facilita la identificació de patrons de comportament, a diferència dels casinos, on els jugadors que s’han posat d’acord simplement poden descartar les mans i ningú no sabrà la força de les seves cartes. Les sales de poker en línia també controlen les adreces IP dels jugadors perquè els que viuen a la mateixa casa o fan servir proxies oberts coneguts no puguin jugar a les mateixes taules. La identificació digital dels dispositius també permet als llocs de poker reconèixer i bloquejar jugadors que creen comptes nous en un intent de saltar prohibicions anteriors, restriccions i tancaments de comptes.
Remove ads
Referències
Vegeu també
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads