Pal·larstanur

El pal·larstanur és un mineral de la classe dels sulfurs.

Pal·larstanur
Fórmula química	Pd₅(Sn,As)₂
Epònim	composició química, pal·ladi, arsènic i estany
Localitat tipus	mina Mayak, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	sulfurs > aliatges
Nickel-Strunz 10a ed.	2.AC.20b
Nickel-Strunz 9a ed.	2.AC.20b
Dana	2.3.3.2
Heys	3.12.28
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Duresa (Mohs)	5
Impureses comunes	Pt, Au, Cu, Pb, Sb, Bi
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1976-058
Any d'aprovació	1981
Símbol	Pls
Referències	[1]

Característiques

El pal·larstanur és un sulfur d'arsènic, estany i pal·ladi, de fórmula química Pd₅(Sn,As)₂. Anteriorment es pensava que la seva fórmula podia ser Pd₈(As,Sn)₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Es troba en forma de prismes hexagonals i grans anèdrics allargats i petits, amb contorns rectangulars; poques vegades com a grans sinuosos, de fins a 1,5 mm.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el pal·larstanur pertany a «02.AC: Aliatges de metal·loides amb PGE» juntament amb els següents minerals: atheneïta, vincentita, arsenopal·ladinita, mertieïta-II, stillwaterita, isomertieïta, mertieïta-I, miessiïta, estibiopal·ladinita, menshikovita, majakita, pal·ladoarsenur, pal·ladobismutarsenur, pal·ladodimita, rodarsenur, naldrettita, polkanovita, genkinita, ungavaïta, polarita, borishanskiïta, froodita i iridarsenita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1981 a la mina Mayak, a Norilsk, a l'Altiplà de Putorana (Península de Taimir, Taimíria, Rússia). També ha estat descrita a jaciments al Canadà, Finlàndia, Sud-àfrica, els Estats Units i en altres localitats russes. Es troba fent intercreixements amb altres minerals en cubanita massiva, calcopirita i talnakhita. Sol trobar-se associada amb pentlandita, rustenburgita-atokita, polarita, sperrylita, majakita, aliatges de platí i ferro, i aliatges d'or, plata i coure.^[2]