Pal·lava

La dinastia Pal·lava^{[cal citació]} (tàmil பல்லவர், anglès Pallava) fou una dinastia dràvida i hindú que va governar al sud de l'Índia entre el final del segle iii, quan va desplaçar als Kalabhra de la zona, i el segle ix.

El regne Pal·lava vers 650

Somaskanda; bronze Pal·lava

Escultura Pal·lava a Kanchipuram

Escriptura Pal·lava

Fresc Pal·lava a Panamalai

La capital Pal·lava era Kanchipuram. A l'apogeu de llur poder, el regne dels pal·laves s'estenia sobre una gran part de l'Ìndia del Sud. Limitava al nord amb el regne Chalukya, amb el regne Txera a l'oest i amb el regne Chola al sud.

Història

El període dels Pal·lava és un temps de grans canvis espirituals a l'Ìndia del Sud, el budisme va declinar, mentre el jainisme es va continuar desenvolupant i el moviment bhakti hindú va aparèixer. Els místics Alvar (vaixnavita) i Nayanmar (xaivita) varen donar vigor al moviment bhakti.

Els Pal·lava varen estar contínuament ocupats en guerres contra els Chalukya de Badami.

A mitjans del segle IX hi va haver una gran lluita entre els pal·laves que havien governat la major part del sud de l'Índia durant tres segles i els pandyes per la supremacia política del sud de l'Índia, i el Chola Vijayalaya va l'oportunitat d'aixecar-se i establir el regne Chola a Thanjavur com a vassall del pal·lava Nandivarman III.^[1] El rei Pandya Varaguna II va intentar forçar el rei pal·lava Aparajita a sotmetre's i Aditya I, el fill de Vijayalaya, aleshores vassall dels pal·laves van venir en la seva ajuda, com el rei de Ganga Occidental Prithvipati I. Els Pandyas van ser derrotats a la batalla de Thirupurambiyam el 879 i els pal·laves, tot i que victoriosos, es van veure obligats a fer grans concessions als Chola. Aditya I no es va conformar amb la seva posició subordinada i planejava enderrocar els pal·laves. Va envair Tondaimandalam el 897 i en una batalla que va seguir, es va llançar sobre Aparajita quan estava muntat en un elefant i el va matar. Tot el regne pal·lava es va convertir ara en territori Chola.^[2]

Desenvolupament cultural

Sota els Pal·lava va prosperar el commerç marítim amb l'Àsia del Sud-est. L'alfabet pal·lava^[3] fou la base de nombrosos sistemes d'escriptura de l'Àsia del Sud-est, com l'alfabet birmà, el javanès, tailandès i khmer.

El regne Pal·lava Fou també un temps favorable per les arts. La música, pintura, literatura i arquitectura es varen desenvolupar. Els temples de pedra varen substituir als temples excavats, com hom pot observar a Mahabalipuram.

Reis Pal·lava

Abans del 575 les dates són incertes.

• Bappadeva (v. 225 - 250)
• Visnugopa (v. 350-v. 355)
• Kumaravishnu I (v. 355-v. 370)
• Skandavarman II (v. 370-v. 385)
• Viravarman (v. 385-v. 400)
• Skandavarman III (v. 400-v. 438)
• Simhavarman II (v. 438-v. 460)
• Skandavarman IV (v. 460-v. 480)
• Nandivarman I (v. 480-v. 500)
• Kumaravishnu II (v. 500-v. 520)
• Buddhavarman (v. 520-v. 540)
• Kumaravishnu III (v. 540-v. 550)
• Simhavarman III (v. 550-v. 574)
• Simhavishnu (575-615)
• Mahendravarman I (615-630)
• Narasimhavarman I (630-668)
• Mahendravarman II (668-670)
• Parameshvaravarman I (670-690)
• Narasimhvarman II (690-715)
• Parameshvaravarman II (715-717)
• Nandivarman II (717-760)
• Dantivarman (760-812)
• Nandivarman III (812-844)
• Nripatungavarman (844-870)
• Aparajita (870-888)