Paracemomen

El paracemomen (Parakoimomenos), en grec medieval παρακοιμώμενος (literalment ‘el que dorm al costat [de la cambra de l'emperador]’), va ser un càrrec de l'Imperi Romà d'Orient que va arribar a ser un dels més alts de la cort.

Paracemomen

Jurisdicció	Imperi Romà d'Orient

L'eunuc Samonas, que ostentava el càrrec de paracemomen, és dut davant l'emperador Lleó VI el Filòsof.

El primer que en parla és Teòfanes el Confessor, i explica que el nom es va donar originàriament als κουϐικουλάριοι (Cubicularis), els eunucs que tenien cura de la "Sagrada alcova" o Cubiculum de l'emperador, i dormien fora de la cambra en una avantsala. Probablement el primer que va instaurar el càrrec va ser Lleó IV el Khàzar l'any 780.

Des de mitjans del segle ix i durant tot el segle x, el títol el van tenir determinades persones, no sempre els eunucs, i aprofitaven la seva proximitat a l'emperador per a exercir una influencia considerable. Alguns personatges, com ara Teòfanes el Confessor, Josep Bringas i Basili Lecapè van ser Primers Ministres, i Basili I el Macedoni va utilitzar aquest càrrec per a usurpar el tron de Miquel III l'Embriac. El lloc era important durant el segle xi, i va seguir existint durant la Dinastia dels Paleòlegs, que van fer reformes profundes en el sistema jeràrquic de l'imperi. Al segle xiv, el càrrec va ser separat en dues parts: el παρακοιμώμενος τοῦ κοιτῶνος, (parakimómenos tu kitonos) que conservava les seves funcions al kiton (el dormitori imperial) i el παρακοιμώμενος τῆς σφενδόνης (parakimómenos tis sfendonis), el responsable de la sfendoni, el segell de l'estat. Aquest últim càrrec va tenir un paper important en l'administració de l'imperi.^[1]