Parapercis hexophtalma
espècie de peix From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Parapercis hexophtalma és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[2] Imamura i Yoshino suggereixen l'existència de tres espècies diferents englobades sota el nom de P. hexophtalma,[3] mentre que Randall les considera com a subespècies a l'espera de les anàlisis genètiques pertinents.[4] El seu nom específic, hexophtalma, prové del grec hex (sis) i ophtalmos (ull) i fa referència als sis ocels negres envoltats de groc que els mascles tenen als flancs (tres a cada costat).[5]
.svg){kind=link}
Remove ads
Morfologia
Fa 29 cm de llargària màxima (tot i que la seua mida normal és de 18) i presenta el cos i el cap puntejats, una gran taca de color negre a la cua, el terç superior del cos de verdós a gris marronós (esquitxat de marró fosc) i els dos terços inferiors de color blanc amb 3-4 fileres longitudinals de puntets marrons foscos (de vegades, unides per estretes bandes fosques tret de la fila inferior). 5 espines i 21-22 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 17-18 radis tous a l'anal. Les aletes pectorals (amb les quals, sovint, es recolza damunt del substrat) tenen un únic radi espinós i 5 radis tous. Absència d'aleta adiposa. La darrera membrana de l'àrea espinosa de l'aleta dorsal es troba connectada al primer radi de la susdita aleta (gairebé a l'altura de la cinquena espina dorsal). Boca terminal. 58-61 escates a la línia lateral.[6][7][8][9][10]
Remove ads
Ecologia
És un peix marí, associat als esculls de corall[11] (entre 2 i 22 m de fondària)[12] i de clima tropical (30°N-30°S), el qual viu a la conca Indo-Pacífica: els fons sorrencs de les llacunes de poca fondària i els esculls protegits de mar endins[7] de les illes Andaman,[13] l'arxipèlag de les Txagos,[14][15] la Xina continental[16] (incloent-hi Hong Kong),[17] les illes Cocos,[18] les illes Cook,[19] Egipte,[20] Fiji,[21][22] l'Índia,[23][24] Indonèsia,[25][26][27][28][29] Israel,[30] el Japó[31][32] (incloent-hi les illes Ryukyu),[31] Jordània,[33][34] l'illa de Lord Howe,[35][36] les illes Maldives,[37][38] les illes Marshall,[8][39] Moçambic,[40][41][42][43] Nova Caledònia,[44][45][46][47][48][49][50][51][52][53] Oman,[54][55] Papua Nova Guinea,[56][57] les illes Filipines,[58][59][60][61][62][63][64] l'illa de la Reunió,[65][66][67] Samoa,[8][68] Somàlia,[6][69] Sud-àfrica,[70] Sudan,[71] Taiwan,[72][73][74][75][76][77][78] Tanzània,[79] Tailàndia,[80] Tonga,[81] el Vietnam,[82] el Iemen[83] i el mar Roig.[1][9][84]
És hermafrodita proterogínic (abans femella i després mascle) i la inversió sexual té lloc quan arriba als 17-20 cm de llargària. És llavors quan el mascle s'estableix en un territori, es fa amb un harem de femelles i defensa tots dos contra altres mascles competidors. La fresa té lloc durant tot l'any (durant el crepuscle), els ous són planctònics i la fase larval dura entre 1 i 2 mesos.[10] Menja organismes bentònics[85] (petits crustacis decàpodes i peixets)[10] i el seu nivell tròfic és de 3,54.[86] És inofensiu per als humans[9] i es pot trobar en el mercat internacional de peixos ornamentals.[10]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads