Parteni (patrici)

Parteni (Parthenius o Partenius) (Arle vers 485 - Trèveris 548) fou un funcionari gal·loromà d'origen arvern que va servir alhora als ostrogots i als francs.

Parteni

Biografia
Naixement	Arle
Mort	548 Trèveris
Majordom de palau

Biografia

Un aristòcrata gal·loromà

Parthenius té orígens aristocràtics arverns; seria el net de l'emperador Avit i emparentat també al bisbe de Llemotges Rurici. Aquesta filiació materna és discutida. Per a Claude Lepelley^[1] i per Michel Aubrun,^[2] seria el net de Rurici (sic) mentre que per a Michel Fixot, si bé descendeix per la seva mare de la família arvernesa dels Ruricii, no seria més que el nebot del gran bisbe de Llemotges.^[3] Per a l'historiador benedictí François Clement, seria el nebot d'Ennodi de la família dels Anicii bisbe de Pavia;^[4] aquest mateix autor precisa que Parteni va néixer a Arle, alguns anys abans de la fi del segle Ve i que rebé educació a Roma. Altres autors assenyalen també que estudia a Ravenna.

Un servidor dels Ostrogots

Des de 507, recomanat a l'arquebisbe d'Arles Cesari, va tornar a la ciutat del Roine on el bisbe va curar un dels seus esclaus. Es va traslladar poc temps després, potser el 508^[3] a Ravenna com a ambaixador de l'assemblea provincial i representant de la ciutat de Marsella. Arthur Malnory indica que no hauria tornat a la seva ciutat natal fins al 520 en l'època del prefecte Liberi, però evoca certament la seva segona tornada, i dona accessòriament alguns elements bibliogràfics sobre aquest personatge, en particular que hauria assassinat la seva dona, Papianil·la, una neta del bisbe Rurici.^[5]

Un servidor dels francs

El 533 o més probablement el 534, quan el prefecte de les Gàl·lies Liberi va deixar Arle, es va quedar entre els funcionaris en funcions a la ciutat i després 536, sota el domini franc, va esdevenir patrici, o segons Édouard Baratier prefecte de les Gàl·lies.^[6] Fou el representant del rei Teodobert I. Per a Michel Fixot, el nomenament de Parteni com un dels primers rectores Provinciae, encara que aquesta funció sigui sovint associada al títol de patrici, resta tanmateix hipotètic.^[3] Anomenat vir illustrissimus, rebé llavors el 544 el títol de mestre officiorum atque patricius per a la Gàl·lia.

Gregori de Tours, citat per Michel Fixot,^[3] dona algunes informacions sobre la seva mort esdevinguda vers el 548, poc després de la de Teodebert: hauria mort assassinat a Trèveris pels francs basant-se en una política fiscal massa opressiva.^[7] Tanmateix per a François Clement, aquest Parteni lapidat pels francs, no seria el Parteni magister officiorum del 544.^[4]