París-Roubaix
cursa ciclista a França From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La París-Roubaix és una cursa ciclista que es disputa a França des de 1896, quan fou creada per Théodore Vienne poc després de l'obertura del nou velòdrom de Roubaix. És, possiblement, la clàssica d'un dia més famosa i se la coneix com la Reina de les Clàssiques o L'infern del nord a causa de la duresa dels trams de llambordes, el fang, el fred i la pluja.
 |
Aquest article és sobre la competició masculina. Per a la competició femenina, vegeu Paris-Roubaix Femmes |
Des de la seva creació, només la Primera i Segona Guerres Mundials i la pandèmia de COVID-19 han impedit que es disputés la competició, sempre organitzada durant els mesos de març o abril.
Actualment, Amaury Sport Organisation ostenta els drets d'organitzar-la el segon diumenge d'abril. Sol tenir una distància al voltant dels 260 km i es caracteritza pels diferents trams de llambordes, entre els quals destaquen La Trouée d'Arenberg (km 166), Mons-en-Pévèle (km 213) i Le Carrefour de l'Arbre (km 244). L'any 1968 la sortida es traslladà de París a Compiègne; però sempre finalitza al velòdrom de Roubaix. És una de les deu clàssiques que formaven la Copa del Món de ciclisme, passant posteriorment a formar part del calendari UCI ProTour i més tard a l'UCI World Tour. El vencedor rep un trofeu que representa una llamborda.
La carrera és molt prestigiosa, com ho confirma la presència al palmarès de la cursa del primer vencedor del Tour de França, Maurice Garin (1897, 1898), dels cèlebres Fausto Coppi (1950) i Louison Bobet (1956), i de dos quíntuples vencedors del Tour, Eddy Merckx (1968, 1970, 1973) i Bernard Hinault (1981). El rècord de victòries, amb quatre, és pels belgues Roger de Vlaeminck (1972, 1974, 1975 i 1977) i Tom Boonen (2005, 2008, 2009 i 2012). El rècord de victòries consecutives és pel francès Octave Lapize (1909, 1910 i 1911), l'italià Francesco Moser (1978, 1979, 1980) i el neerlandès Mathieu van der Poel (2023, 2024 i 2025).[1]
La París-Roubaix és, amb la Milà-Sanremo, el Tour de Flandes, la Lieja-Bastogne-Lieja i la Volta a Llombardia, un dels cinc «monuments del ciclisme».
Remove ads
Principals dificultats
Llista de guanyadors
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
- El 1949 André Mahé va ser el primer corredor a passar la línia, però ho va fer després que uns oficials de cursa el fessin passar per un lloc equivocat, juntament amb altres ciclistes, i va haver d'entrar al velòdrom de Roubaix saltant amb la bicicleta per les grades. Serse Coppi va ser el primer ciclista que va passar la línia havent entrat al velòdrom de la forma convencional, de manera que ambdós ciclistes foren considerats guanyadors.
- L'any 2005 George Hincapie va quedar segon. El 2012 va ser trobat culpable en el procés per dopatge contra Lance Armstrong i es van anul·lar tots el seus resultats obtinuguts entre el 31 de maig de 2004 i el 31 de juliol de 2006. L'organització de la París-Roubaix va declara la segona plaça deserta.[4]
Remove ads
Estadístiques
Victòries per països
Les edicions més ràpides[5]
Rècord de victòries
_pictogram.svg){kind=link}
Més podis
Remove ads
Notes
- L'any 2005 George Hincapie va quedar segon, però posteriorment va ser comdemnat per dopatge i la segona posició es va declarar deserta.
- L'any 1949 van haver dos guanyadors i la 2ª posició va quedar deserta.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads