Paul Dubreil
matemàtic francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Paul Dubreil (Le Mans, 1 de març de 1904 - Soisy-sur-École, 9 de març de 1994) va ser un matemàtic francès.
El seu pare era professor del lycée de Le Mans, on ell va cursar els estudis secundaris. Després de preparar l'ingrés a les grandes écoles al Lycée Saint-Louis de París, va ingressar el 1923 a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1926.[1] Va ser professor de la pròpia École Normale fins al 1929, any en el qual va obtenir una beca Rockefeller que li va permetre estudiar a Alemanya (amb Emil Artin i Emmy Noether)[2] i a Roma.[3] En tornar d'aquest viatge d'estudis, va ser professor de les universitats de Lilla (1931-1933) i de Nancy (1933-1946) fins que el 1946 es va incorporar a la universitat de París en la qual va substituir Albert Châtelet en la càtedra d'aritmètica i teoria de nombres, a la seva defunció el 1954.[4] A la universitat va fundar el 1947 els seminaris Dubreil,[5] que va dirigir primer amb Châtelet, després amb Pisot i, finalment, amb Malliavin.[6] La seva esposa va ser la també reconeguda matemàtica Marie-Louise Dubreil-Jacotin.
Dubreil va ser un dels introductors a França de la teoria d'ideals.[7] També va ser un estudiós dels semigrups, introduint moltes de les seves propietats.[8] Va publicar dos influents llibres: Leçons d'algèbre moderne (an coautoria amb la seva esposa, 1961) i Contribution à la théorie des demi-groupes (1941). També va publicar més d'una cinquantena d'articles científics sobre teoria de nombres i temes connexos.[9]
Remove ads
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads