Paul Gilson

Paul Gilson (Brussel·les, 15 de juny, 1865 - 3 d'abril, 1942) fou un compositor i professor de música belga.^[1]

Paul Gilson

Biografia
Naixement	15 juny 1865 Brussel·les (Bèlgica)
Mort	3 abril 1942 (76 anys) Brussel·les (Bèlgica)
Formació	Conservatori reial de Brussel·les
Activitat
Camp de treball	Música i educació musical
Ocupació	compositor, pianista, pedagog musical, professor d'universitat, musicòleg, músic
Ocupador	Reial Conservatori d'Anvers Conservatori reial de Brussel·les
Membre de	Koninklijke Vlaamse Academie van België voor Wetenschappen en Kunsten
Gènere	Música clàssica
Alumnes	André Collin i Dimitris Mitrópulos
Obra
Localització dels arxius	Casa de les Lletres

Conservatori reial de Brussel·les on estudià Gilson.

Biografia

Quan tenia un any, la seva família va anar-se'n de Brussel·les i va instal·lar-se al poble de Ruisbroek als afores de Brussel·les. De molt jove, va ser iniciat a la música i l'harmonia per Auguste Cantillon, dirigent del cor de l'abadia de Grimbergen i de la xaranga del poble. Només tenia quinze anys quan el 1880 va escriure la seva primera obra per cor i xaranga.

En un principi estudià força temps sense mestre i més tard seguí els cursos del conservatori de la seva vila natal, el 1889 aconseguí el Premi de Roma per la seva cantata Sinaí. El 1899 fou nomenat professor del Conservatori reial de Brussel·les, on tingué entre altres alumnes a Georges Poniridy,^[2] Paul de Maleingreau,^[3] Francis de Bouguignon,^[4] Julius Perceval du Croquet, Tomás Mujica i el 1904 del d'Anvers, també fou crític musical del diari Le Soir. A Brussel·les va amistançar-se amb el seu col·lega més ancià, el músic August De Boeck, del qual va esdevenir el professor d'orquestració. Fundà, junt amb Marcel Poot, La revue Musicale Belge (1924-1940).^[5]

Gilson fou un dels primers compositors que abraçaren l'escola moderna. Produí un nombre d'obres plenes de sinceritat i sense que la recerca constant de nous efectes arribi mai a perjudicar l'estructura de la línia.

Obres

Composicions

Heus ací les seves millors obres, moltes d'aquestes executades en les principal ciutats d'Europa i d'Amèrica:

• Humoresques; Suite norvegienne; La mer, poema simfònic (1892)
• Halia i La destiée, poemes simfònics
• Rapsòdia i Danses escoceses; Suite pastorale
• Fantasia sobre temes canadencs, per a orquestra
• Francesca de Rimini, cantata
• David i Les suppliantes, per a solos, cor i orquestra
• les òperes Gens de mer (1902) i Princes Zonnenschijn (Anvers, 1902)
• el ball La captive (Brussel·les, 1902), i diverses obres per a orquestra i per a cant, amb orquestra o sense.

Obres didàctiques

• Traité d'instrumentation pour musique militaire.
• Exercices d'harmonie et de composition mélodique-harmonique.
• Le tutti orchestral (1913).
• Traité d'harmonie, tres volums, Leipzig, Ed. Cranz Musikverlag, 1919.
• amb Adolphe Samuel, Cours d'harmonie pratique et de basse chiffrée - Praktisches lehrbuch der harmonie und des generalbasses, Brussel·les, Schott frères, 187, 197 pàgines.

Bibliografia

• «Paul Gilson», Enciclopèdia Espasa (castellà) Volum núm. 26, pàgina 60, ISBN 84-239-4526-X
• A. Corbet, «Paul Gilson: Flemish Composer» (anglès), Music & Letters, Vol. 27, No. 2 (abril 1946), pàgines 71-73.
• Arthur Meulemans, «Paul Gilson» (neerlandès), Muziek-Warande, volum 1, n° 1, 1922, pàgines 3-6.