Pere el d'Osca
comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104). From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Pere el d'Osca (aragonès: Pero I d'Aragón) (Valle de Echo, 1068 - Vall d'Aran, 1104 (Gregorià)) o Pere Sanxes fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Remove ads
Biografia
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir el Monjo.
Garcia II de Pamplona | ||||||||||||||||
Sanç III de Pamplona | ||||||||||||||||
Ximena Fernández | ||||||||||||||||
Ramir I d'Aragó | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
Sança d'Aybar | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
Sanç I d'Aragó | ||||||||||||||||
Roger I de Carcassona | ||||||||||||||||
Bernat I de Foix | ||||||||||||||||
Adelaida de Gavaldà | ||||||||||||||||
Ermessenda de Bigorra | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
Garsenda de Bigorra | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
Pere I d'Aragó | ||||||||||||||||
Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
Ermengol II d'Urgell | ||||||||||||||||
Tetberga de Provença | ||||||||||||||||
Ermengol III d'Urgell | ||||||||||||||||
Bernat Tallaferro | ||||||||||||||||
Constança de Besalú | ||||||||||||||||
Toda de Provença | ||||||||||||||||
Isabel d'Urgell | ||||||||||||||||
Bernat I de Bigorra | ||||||||||||||||
Bernat II de Bigorra | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
Clemència de Bigorra | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
? | ||||||||||||||||
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VIII d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Poitou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Remove ads
Joventut
El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida. S'hi va establir com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]
Regnat
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar l'expansió central i oriental, i va arribar fins a la serralada d'Alcubierre i els Monegres. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Va lluitar al costat de Rodrigo Díaz de Vivar a la batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre i Sarinyena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes; va morir el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Títols i successors
- A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium[5]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads