Peristil

El peristil (del llatí peristylum, al seu torn derivat del grec antic περίστυλον, perístulon, format per περί peri, "al voltant" i στῦλος stylos, "columna" o "pilar", amb el significat combinat de “columnata perimetral”) és, en l'arquitectura, un tipus de columnata formada per una o unes fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici. L'espai central delimitat per les columnes també s'anomena peristil (en llatí peristylium).^[1] Es dona principalment a l'arquitectura de l'antic Egipte, de l'antiga Grècia –especialment en l’època hel·lenística– i de l'antiga Roma fins al segle VI, així com en aquella que, posteriorment, n'ha rebut la influència, com l’arquitectura renaixentista o la neoclàssica).

Reconstrucció del peristil (peristylum) de la Casa dels Vetis de Pompeia, amb el peristylium o jardí central porticat

Tetrastoon (τετράστῳον, “quatre pòrtics”)^[2] és un terme arcaic utilitzat rarament avui per a aquest element arquitectònic.^[3] El peristil en un temple grec s’anomena peristasi (περίστασις).^[4] A l'arquitectura religiosa derivada de les basíliques romanes va donar lloc al claustre.

Vegeu també

• Pòrtic
• Sala hipòstila