Peritonitis
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Peritonitis és la inflamació aguda o crònica, generalitzada o focal, de la membrana del peritoneu. Aquesta inflamació pot ser provocada espontàniament per bacteris (peritonitis bacteriana primària o d'origen extra-abdominal)[1] o bé ser secundària a un traumatisme directe -moltes vegades penetrant- a la zona de l'abdomen,[2] per acció del suc gàstric i les sals biliars. Adesiara, el seu origen és la ingesta d'objectes de naturalesa molt dispar,[3][4] la febre tifoide,[5] els bezoars,[6] l'esquistosomiasi[7] la tuberculosi[8] la diverticulosi,[9] la sarcoïdosi,[10] la cistitis gangrenosa,[11] la ruptura vesical,[12] la ruptura d'una hèrnia de Richter[13] o la perforació d'una úlcera pèptica.[14]
.jpg)
El terme peritonitis terciària es fa servir per referir-se a una inflamació peritoneal d'etiologia infecciosa amb afectació sistèmica que persisteix 48 h després d'una intervenció quirúrgica practicada satisfactòriament i en condicions adequades amb el propòsit de tractar una peritonitis secundària o primària.[15] No és una entitat clínica freqüent, però representa la forma més greu de peritonitis i té un maneig força difícil, amb una mortalitat que oscil·la entre el 30% i el 60%.[16]
La peritonitis quilosa és una de les possibles complicacions de la pancreatitis aguda.[17] En pacients pediàtrics no sempre és fàcil distingir una peritonitis d'origen pancreàtic d'un abdomen agut de causa apendicular.[18]
La peritonitis mecònica és una reacció inflamatòria del peritoni fetal d'etiologia química, sense presència microbiana, produïda generalment per una perforació intestinal intrauterina. Pot aparèixer en casos de fibrosi quística.[19]
Eventualment, les peritonitis poden ser conseqüència d'un incident iatrogènic.[20][21] En aquest context, la incidència de les peritonitis granulomatoses postoperatòries causades per la disseminació de partícules de midó provinents dels guants quirúrgics és molt baixa.[22]
Les peritonitis agudes solen manifestar-se amb dolors abdominals, nàusees i vòmits, hipertèrmia, hipotensió arterial, taquicàrdies, disminució o absència dels moviments peristàltics i set. L'abdomen es torna molt sensible i rígid.[23]
Les peritonitis cròniques es deuen a una evolució de les agudes si no s'han guarit bé, però no solen ser habituals. És més normal que s'originen com a conseqüència d'altres malalties, de la infecció d'un cateterisme[24][25] o de l'administració de fàrmacs de forma continuada per via intraperitonial.
La peritonitis pot provocar deshidratació greu, obstrucció intestinal, síndrome del destret respiratori agut,[26] sèpsia,[27] xoc sèptic i fallida multisistèmica, la qual cosa pot produir la mort del malalt.[28]
A principis del segle xx, la mortalitat associada a la peritonitis sèptica arribava al 90% dels casos. Amb l'aplicació dels principis establerts pel traumatòleg alemany Kirschner (eliminació de la font infecciosa i dels detritus intraabdominals),[29] el percentatge es reduí fins al 50%.
Remove ads
Vegeu també
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads