Perron

Un perron, en való pèron^[1] o neerlandès piroen^[2] és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.

Reconstrucció del perron el 10 de juliol de 1478

El perron de Lieja damunt una font. A sobre hi ha un estàtua de les tres gràcies per Jean Del Cour

És el símbol de la justícia i de la llibertat del principat de Lieja, tot i que se'n troben monuments semblants fora del principat.^[3] El perron de Lieja és el més conegut. Hi ha diverses teories sobre el significat d'aquest monument.^[4] La part superior te forma de costell, que en ser el pal al qual s'executaven els castigs o proclamaven les condemnes, va evolucionar com un símbol del dret d'administrar justícia del sobirà.^[5] Ja es troben «perrons» a monedes romanes d'Orient.

Moneda de l'emperador romà d'Orient Lleonci (705) amb perron

Les primeres monedes liegeses amb el signe emblemàtic es troben al segle xii durant el regnat del príncep-bisbe Enric II de Leez. Des del segle xiv es va integrar a l'escut de la ciutat de Lieja i d'altres bones viles. L'any 1467, Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va conquerir i incendiar la capital del principat. En comprendre el valor simbòlic del perron per a la gent de Lieja, va desmuntar-lo i el va reconstruir a Bruges. Després de la seva mort, sa filla Maria de Borgonya va restituir el monument a Lieja el 1478.^[6]

Tret del perron famós de Lieja, n'hi ha també a les «bones viles» de Huy, Herve, Verviers, Sart (part del municipi de Jalhay), Stavelot, Theux, Visé, Bilzen, Hasselt, Tongeren, Borgloon, Sint-Truiden, Maastricht, Stokkem i Bree.

• 
  El perron de Stavelot
• 
  El perron de la bona vila de Stokkem
• 
  El perron de Visé prop de la casa de la vila
• 
  Perron de Theux
• 
  Bilzen: Casa de la vila i perron
• 
  Escut de Lieja amb el perron
• 
  L'escut dels carnissers
  damunt una porta
  de la Halle aux Viandes de Lieja
• 
  Pal de fanal modern amb el perron i el globus sense creu
  (Lieja, Quai de la Goffe)