Perturbator
músic francès From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
James Kent (París, 1993), més conegut pel seu nom artístic Perturbator, és un músic francès de synthwave.[1] Declaradament ateu, aprecia la filosofia, l'estètica i la simbologia del satanisme que intenta transmetre en la seva música. Kent també té un projecte paral·lel de nom L'Enfant De La Forêt i el seu propi segell discogràfic, Music of the Void.[2]
Remove ads
Trajectòria
Kent va ser guitarrista en diverses bandes de black metal.[3] Des del 2012, produeix música electrònica inspirada en la cultura ciberpunk i en pel·lícules com Akira, Ghost in the Shell i Perseguit.[4] Utilitza en les seves produccions sintetitzadors antics com l'OB-X o el CS-80.[5] Des del seu EP de debut, Night Driving Avenger, ha publicat diversos àlbums d'estudi[6] amb el segell Blood Music, i ha realitzat nombrosos concerts en directe. Algunes de les seves cançons formen part de la banda sonora del joc de 2012 Hotline Miami i de la seva seqüela de 2015 Hotline Miami 2: Wrong Number.[7]
Kent es va interessar per la música gràcies a la influència dels seus pares, que són periodistes i crítics musicals.[8] Els seus pares, també músics, van tenir una banda de techno trance quan eren joves, fet que va influir-lo a l'hora d'interessar-se pels sintetitzadors.
El 2019, va aparèixer a la pel·lícula documental The Rise of the Synths, que narra els orígens i el creixement del gènere, al costat de compositors de l'escena synthwave així com del cineasta John Carpenter. El 2020 va donar a conèixer el projecte musical Ruin Of Romantics, al costat de Vincent Mercier, Francis Caste i Mehdi Thepegnier.[9]
El 2022, va llançar un projecte en col·laboració amb Johannes Persson, cantant del grup Cult of Luna. Anomenat Final Light, el duet va produir un àlbum homònim que conté sis temes creats com a part de l'edició 2019 del Roadburn Festival.[10]
Remove ads
Discografia
Àlbums d'estudi
- Terror 404 (2012, autoproduït)
- I Am the Night (2012, autoproduït)
- Dangerous Days (2014, Blood Music / Telefuture Records)[11]
- The Uncanny Valley (2016, Blood Music)
- Lustful Sacraments (2021, Blood Music)
EP
- Night Driving Avenger (2012, autoproduït)
- Nocturne City (2012, Aphasia Records)
- The 80s Slasher (2012, amb Protector 101, Aphasia Records)
- LA Cop Duo / Selections (2013, amb Protector 101, Revolving Door Records)
- Sexualizer (2013, Aphasia Records)
- The Uncanny Valley – Bonus (2016, Blood Music)
- New Model (2017, Blood Music / Music of the Void)
- Excess EP (2021, Blood Music)
Recopilacions
- B-sides and Remixes, Vol. I (2018, Blood Music)
- B-sides and Remixes, Vol. II (2018, Blood Music)
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads