Phyllodoce caerulea

Phyllodoce caerulea és una espècie de la família de les ericàcies que recorda a un petit bruc. És un arbust perennifoli, amb flors petites, porpres, campanulades. És nativa de les regions boreals de l'hemisferi nord, a Europa, Amèrica i Àsia, però amb grans llacunes en la distribució, torna a aparèixer de forma escadussera als Pirineus Centrals.^[1]

Phyllodoce caerulea

Planta
Tipus de fruit	càpsula
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Ericales
Família	Ericaceae
Tribu	Phyllodoceae
Gènere	Phyllodoce
Espècie	Phyllodoce caerulea Bab., 1843
Nomenclatura
Basiònim	Andromeda caerulea

Morfologia

És un arbust nan, que pot mesurar entre 5 i 15 centímetres d'alçada, excepcionalment fins a 25 cm. Les seves fulles perennes, més o menys linears, fan 4-10 mm de llarg i 1.7 a 3,6 mm d'amplada i neixen d'un pecíol d'1 mil·límetre; estan disposades alternativament. Les flors neixen en raïms de 2-6, cada flor és de 8-12 mm de llarg, amb una corol·la composta per cinc pètals fusionats que comencen sent de color porpra, però s'esvaeixen a un rosa blavós.^[1]

Ecologia i distribució

Malgrat ser una espècie pròpia de les regions boreals, ha estat trobada en algunes muntanyes més al sud, a les illes Britàniques, els Urals o els Pirineus Centrals on viu com una relíquia de l'època glacial, quan les espècies nòrdiques van emigrar cap a latituds inferiors. A la península Ibèrica viu en matollars de l'alta muntanya, a l'estatge alpí, al voltant dels 2500 m d'altitud, junt amb altres representants de les ericàcies com el neret, el nabiu o el nabiu uliginós.^[2]

Als Pirineus viu en algunes poques poblacions a l'Arieja i l'Alta Garona. Les flores de referència de la península Ibèrica o els Països Catalans no recullen la presència d'aquesta espècie que va ser citada per primer cop l'any 1995 a la Vall d'Aran. També s'ha trobat a la zona de Benasc, al Pirineu aragonès.^[3]

Degut a la seva raresa a Catalunya ha estat inclosa en el catàleg de flora amenaçada, en la categoria "en perill d'extinció"^[4]

Taxonomia

Phyllodoce caerulea va ser descrita per primera vegada per Carl von Linné a la seva Species Plantarum de 1753, com una espècie del gènere Andromeda. Va ser transferida al gènere Phyllodoce per Cardale Babington en el seu Manual de botànica britànica de 1843.

Phyllodoce: És un nom derivat de la mitologia grega, Filòdoce era una de les nereides, les filles de Nereu i de Doris.

caerulea: és un epítet llatí que significa "de color blau fosc".^[5]