Planesa
Comarca d'Occitània From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
La Planesa (en occità Planesa, en francès: Planèze de Saint-Flour) és una comarca d'Occitània[1] situada a l'Alvèrnia. La seva vila principal és Sant Flor.
La Planesa és un altiplà volcànic que forma part dels Monts del Cantal. En un origen, el nom de planèze designava precisament aquesta regió del Cantal, però a poc a poc els geògrafs la van usar per designar els altiplans basàltics sorgits a través d'erupcions volcàniques.
Remove ads
Comarca d'Occitània
Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, la Planesa estaria ubicat a la regió de l'Alvèrnia i la subregió amb el mateix nom.[2][3][4]
Oficialment, les comunes de la Planesa estan adscrites administrativament al departament francès del Cantal (sud-est), a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps. Del punt de vista francès, se la reconeix com una regió natural de França o país típic d'aquest departament.
Remove ads
Geografia
L'altiplà basàltic forma part de la zona oest dels monts del Cantal. Està delimitat per les valls de l'Alagnon, de la Truyère, del Lagnon i de l'Epi.
Cal fer esment de la distinció que hi ha entre l'Alta Planèze, o la Muntanya, i la Baixa Planèze, o la veritable Planèze. La primera està situada a més de 1100 metres d'altitud i uneix tots els cims dels Monts del Cantal. Es troba a l'oest d'una línia imagninària de Paulhac, Valuéjols i Ussel. La veritable Planèze, se situa a l'est d'aquesta línia.
Municipis de la Planèze
Els municipis estan organitzats en una Mancomunitat i són els següents:
Remove ads
Geologia
Fa 7 milions d'anys que els volcans de Cantal van acabar les erupcions. La caldera del volcà es va enfonsar i es va formar un nou volcà, que va omplir la caldera i es va desbordar. La lava, en un principi molt àcida, va esdevenir basalt i es va repartir en grans colades fluides que van recobrir els pendents i van formar les planèzes.
Flora i fauna
El relleu de la Planèze és molt suau i l'home ha creat nombrosos boscs de pins que permeten als ramats protegir-se en cas d'intempèries.
Aquests boscos tenen nombroses espècies d'ocells, com els següents griva cerdana, cornella, tudó, xoriguer comú, mussol banyut, pinsà comú, mallerenga blava, tord comú, pit-roig
Història
La Planèze fou un pagus en temps gal·loromà i més tard un territori dels merovingis. A l'època carolíngia va prendre l'estatus de vegueria amb capital a Valuéjols abans que aparegués la ciutat de Saint-Flour al segle xi.
Activitats humanes
Durant molt temps la Planèze amb la Limagne i el Massís del Devès fou una de les grans zones de l'agricultura d'Alvèrnia-Roine-Alps. S'hi cultivaven cereals i llegums, en particular la llentia. Avui dia aquest espai ha canviat l'ús i es destina a la ramaderia bovina, tot i que guarda les potencialitats agrícoles gràcies a un sòl excepcionalment fèrtil.
Monuments i arquitectura
L'arquitectura tradicional és la típica de l'Alta Alvèrnia i els edificis més remarcables són:
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads