Polignot

Polignot (grec antic: Πολύγνωτος, llatí: Polygnotus) fou un dels més importats i famosos pintors grecs.

Polignot

Biografia
Naixement	segle V aC Thasos (Grècia) (en)
Mort	segle V aC
Activitat
Lloc de treball	Atenes
Ocupació	pintor
Període	Antiguitat clàssica
Obra
Obres destacables Nekyia of Polygnotus (en) Iliupersis of Polygnotus (en) (dècada del 450 aC) Battle of Marathon (en)
Família
Parella	Elpinice
Pare	Aglaofont
Germans	Aristofont

Provenia d'una família d'artistes de Tasos, illa en la qual també va néixer. Va rebre la ciutadania atenesa i va anar a Atenes per practicar el seu art, probablement emmarcat en l'escola jònica, que li va ensenyar el seu pare Aglaòfon el Vell; el seu germà Aristòfon també era pintor, així com el seu fill Aglaòfon el Jove, que fou contemporani d'Alcibíades. Va florir abans de l'olimpíada 90 (420 aC) i hauria arribat a Atenes vers el 463 aC, ja amb certa reputació.

Fins vers el 449 aC, va decorar edificis públics com el temple de Teseu, l'Abacèon i la Stoà Poikile. Després, es creu que va deixar Atenes, on va retornar a entorn del 435 aC, quan va fer la decoració dels Propileus. També va treballar a Platea i Tèspies.

Les seves obres, qualificades d'estatuesques, eren un model de pintura proper a la perfecció, d'imatges idealitzades, dibuixos acurats i un color millorat, tot i utilitzar-hi, com es feia en l'època, molt pocs colors. Entre les seves millors, n'hi ha boques que ensenyen les dents, dones pintades amb vestits transparents i amb diferents pentinats, i ulls de color marró. Els seus vestits eren gràcils, elegants i variats; les cares denotaven el seu origen ètnic. Les seves composicions estaven basades en una arquitectura simètrica que governava tota la composició. Polignot i Micó d'Atenes foren els primers a fer servir el color groc ocre, que es va trobar a les mines àtiques de plata. Ciceró diu que no utilitzava més de quatre colors, però això és, sens dubte, un error. Pintava sobre panells que després eren posats a les parets. Plini diu que també va fer estàtues excel·lents.

Plini esmenta com a obres seves les pintures del temple de Delfos, la Stoà Poikile a Atenes, pintures a Tèspies, i un plafó que estava a la cúria de Pompeu, a Roma. Diu que va fer les seves obres d'Atenes gratuïtament i que, per això, fou més estimat que Miró, que cobrava, i va rebre com a premi la ciutadania atenenca.

Les seves obres principals foren:

• 1. Pintures del temple de Teseu a Atenes.
• 2. Pintures de la Stoà Poikile a Atenes.
• 3. Pintures de l'Anacèon o temple dels Dioscurs a Atenes.
• 4. Pintures del temple d'Atena Ària a Platea.
• 5. Pintures dels murs del temple de Tèspies.
• 6. Pintures al Lesche dels cnidis a Delfos.
• 7. Pintures de la cambra adjunta als Propileus de l'Acròpoli d'Atenes.
• 8. El plafó pintat esmentat per Plini, que diu que era a Roma, a la cúria de Pompeu.^[1]