periodista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846[1] - 15 de novembre de 1920[2]), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.
Fill de Ramon Jané i Parell, farmacèutic natural de Cambrils, i de Magdalena Babot, natural de Beseit, va néixer a la plaça del Pi, 2, de Barcelona. Amic de Ramon Casas des de la infància. Les seves famílies eren amigues.[3] Personatge cosmopolita molt conegut dins el moviment modernista, viatjà sovint per diversos països d'Europa, acompanyat en diverses ocasions per Apel·les Mestres. A París entrà en contacte amb corrents positivistes i vitalistes que va difondre a Catalunya i Espanya.[4] Va contribuir a la gestació del modernisme.[5]Víctor Balaguer li va encarregar que guiés el seu bibliotecari Joan Oliva i Milà per les biblioteques de França per aprendre l'ofici.[6]
Molt actiu políticament, va estar vinculat a la ideologia republicana i es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall del 1880. En alguna obra de joventut (especialment a l'obra Heretgies del 1887), intentà aportar barroerament algun argument etnicista a la seva visió del catalanisme estètic tan habitual després en alguns pensadors noucentistes.
Com a periodista, va col·laborar en diverses revistes com L'Esquella de la Torratxa i, sobretot, Joventut.[7] Com a assagista, una de les seves obres, Un somni futurista espaterrant, publicada el 1910 és un dels primers relats de ciència-ficció en català.[8] Com a curiositat, Gener apareix com a personatge a la novel·la Homes artificials (1912) de Frederic Pujulà i Vallès.[8]
Remove ads
Obres publicades
L'Agència d'Informes Comercials, Disbarat còmic - Líric - Coreogràfic, en un acte, de Pompeius Gener. Publicat a Barcelona per La Novel·la Teatral Catalana l'any 1921La Mort et le Diable (1880)
Los cent consells del Consell de Cent (1891)
Literaturas malsanas (1894)
El caso Clarín (1894)
Amigos y maestros (1898)
Senyors de paper! (1901-02)
Inducciones. Ensayos de Filosofia y de Crítica (1901)
Historia de la literatura (1902)
Leyendas de amor (1902)
Monòlegs Humorístics (1903)
L’agència d’informes comercials (1904)
La Muerte y el Diablo (1907)
Dònes de cor (1907)
Un somni futurista espaterrant (1910)
Intelecto y Belleza (1916)
Coses d'en Peius, pòstuma (1922)
Últimos momentos de Miguel Servet
Filosofemas.
Un pontífice del oculistmo
El intelecto helénico.
Servet. Reforma contra Renacimiento. Calvinismo contra Humanismo.
Monòlegs humorístics i extravagants. Martorell: Adesiara Editorial, 2023.
Remove ads
Fons personal
Part del seu fons personal es conserva a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona. El fons està compost per retrats de Pompeu Gener i de personatges del món de la cultura i l'espectacle. Les fotografies estan dedicades i mostren la relació que Peius, nom amb què es coneixia Pompeu Gener, mantingué amb el moviment cultural del seu temps.[9]
L'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona conserva, també, una part del fons personal de Pompeu Gener, en aquest cas integrat per documentació per a les seves memòries, treballs periodístics, manuscrits de teatre i correspondència.[10]
Monòlegs humorístics de Pompeyus Gener, publicats a Barcelona l'any 1903
.jpg?lang=ca)
Monòlegs humorístics de Pompeyus Gener, publicats a Barcelona l'any 1903
Peius vist per Ramon Casas (MNAC).
Peius vist per Francesc Inglada (MNAC).
_Retrat_de_Pompeu_Gener_-_Francesc_Inglada_-_Museu_Nacional_d'Art_de_Catalunya.jpg)
