Damà roquer del Cap
espècie de damà From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El damà roquer del Cap (Procavia capensis) és una espècie de damà. Com tots els damans, té una semblança superficial a un conill porquí amb orelles curtes i una cua. Viu a gran part d'Àfrica i a parts de l'Orient Pròxim.
Remove ads
Morfologia
El damà roquer del Cap té una mida que oscil·la entre 39 i 58 cm de longitud i pot pesar fins a 5,4 kg, tot i que tant els mascles com les femelles no solen superar els 4 kg en condicions normals.[1] La seva aparença, tot i la semblança superficial amb un conill porquí, té característiques morfològiques particulars. El cos està cobert per un pèl dens amb abundants vibrisses (pèls sensorials) distribuïdes per tot arreu, que es creu que utilitzen per orientar-se a les escletxes i forats foscos on es refugien. Com passa amb els elefants, les seves ungles són aplanades a la punta dels dits, diferents de les urpes corbes que es veuen en molts altres mamífers.[1]
La dentició és notable, ja que posseeixen només un parell d'incisius superiors molt grans, semblants a ullals, que creixen de manera continuada. Els quatre incisius inferiors estan profundament ranurats, fet que els val el nom de "dents de pentinat". Un espai, o diastema, separa els incisius de les dents de les galtes.[1]
Finalment, en l'àmbit glandular i reproductiu, les femelles disposen de tres parells de mamelles (un pectoral i dos inguinals), i l'animal posseeix una glàndula dorsal que obre en situacions d'excitació.[1]
Remove ads
Hàbitat i Ecologia
El damà roquer del Cap es troba en una àmplia gamma d'hàbitats a les regions d'Àfrica i el Pròxim Orient. Predominantment, ocupa zones rocoses dins de zones àrides, matollars i deserts. És típic trobar-lo en formacions granítiques anomenades Kopjes, que ofereixen refugi gràcies a esquerdes i cavitats.[2]
A diferència d'altres espècies que busquen refugi, el damà roquer no excava caus, sinó que aprofita les formacions naturals o bé els caus abandonats per altres animals, com l'oricterop o el suricata.[2] El seu comportament tendeix a ser territorial i majoritàriament inactiu, una adaptació que li permet conservar energia i sobreviure en àrees amb escassetat d'aigua i recursos.[2]
Remove ads
Reproducció
Els damans roquers del Cap donen a llum entre dos i quatre cries després d'un període de gestació de 6-7 mesos (llarg per a la seva mida). Les cries neixen ben desenvolupades, amb els ulls completament oberts i el pelatge complet. Les cries poden començar a ingerir aliment sòlid al cap de dues setmanes i són deslletades al cap de 10 setmanes. Assoleixen la maduresa sexual al cap de 16 mesos, arriben a la mida adulta als 3 anys, i la seva esperança de vida sol ser d'uns 10 anys.<[3]
Durant els canvis estacionals, el pes dels òrgans reproductius masculins (testicles, vesícules seminals) varia a causa de l'activitat sexual. Entre el maig i el gener a la Província del Cap, Sud-àfrica, els mascles es troben en un estat d'inactivitat sexual. A partir del febrer, el pes d'aquests òrgans augmenta dràsticament i els mascles són capaços de copular.[4]
Comportament Social
Estructura de Grup
Els damans que viuen en grups més "igualitaris", on les associacions socials es distribueixen de manera més uniforme entre els membres, tenen una major supervivència.[5] A més, els damans són la primera espècie no humana en la qual es va descriure l'equilibri estructural. Segueixen la regla de "l'amic del meu amic és el meu amic" i eviten les configuracions socials desequilibrades.[6] L'equilibri de les interaccions socials dins d'un grup es correlaciona positivament amb la longevitat individual, cosa que significa que "no és el nombre o la força de les associacions que té un individu adult (és a dir, la centralitat) el que és important, sinó la configuració general de les relacions socials dins del grup".[7] Es va suggerir que la raó d'una configuració de grup tan equilibrada, en lloc d'una dominada centralment per uns quants damans individuals, té a veure amb el fet que el flux d'informació a tots els membres és important en un hàbitat fragmentat com el del damà, fent que una jerarquia de dominància sigui un inconvenient per a la supervivència del grup en general.[7]
Vocalitzacions
Els damans roquers del Cap en captivitat produeixen més de 20 sorolls i senyals vocals diferents[8] El més conegut és un refilet agut que emeten en resposta a un perill percebut.[9] Les crides dels damans roquers poden proporcionar informació biològica important, com ara la mida, l'edat, l'estatus social, el pes corporal, la condició i l'estat hormonal de l'emissor, segons es determina mesurant la seva longitud, patrons, complexitat i freqüència.[10]
Més recentment, els investigadors han trobat una rica estructura sintàctica i variacions geogràfiques a les crides dels damans roquers, una primícia en la vocalització de tàxons de mamífers que no siguin primats, cetacis i ratapinyades.[11]
Els mascles de rang superior solen cantar més sovint, i el cost energètic de cantar és relativament baix.[12] Un estudi recent va trobar que els bufecs, un aspecte rar de les cançons dels mascles, també tenen un paper important de senyalització, ja que una aspror creixent dels bufecs s'associa amb "la progressió de l'excitació o agressió interna". També s'associa positivament amb l'estatus social i els nivells de testosterona de l'animal que canta.[13] També s'ha demostrat que el cant és un marcador de la identitat única de l'individu, on la identitat s'expressa mitjançant signatures vocals úniques "que no depenen de la condició i es mantenen estables durant anys en cantaires que no han alterat la seva posició espacial."[14]
Descans
El damà roquer del Cap passa aproximadament el 95% del seu temps descansant.[3] Durant aquest temps, sovint se'l pot veure prenent el sol, cosa que de vegades implica l'"amuntegament", on diversos animals s'apilen uns damunt dels altres. Es creu que això és un element de la seva complexa termoregulació.[15]
Remove ads
Etimologia i Història
El damà roquer del Cap ostenta un lloc curiós en la història, ja que, per un error d'identificació dels primers exploradors fenicis a la península Ibèrica, se'l va confondre amb els conills. Aquesta confusió va portar els fenicis a anomenar la zona "I-shephaim" (Terra de damans), terme que va evolucionar fins a donar lloc a l'actual topònim d'"Hispània" i, finalment, a Espanya.[16][17]
Galeria
Un damà roquer del Cap prenent el sol a Table Mountain, Ciutat del Cap
a Namibia
Crani d'un damà
La glàndula dorsal visible com una taca de pèl de color més clar
Els seus característics coixinets
El damà és un animal robust i rotund
els inusuals incisius
Damà roquer al Mt Kenya
Exemplar prop de Cape Town
Damà roquer
_2.jpg)
.svg){kind=link}
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads