Casament

El casament és la cerimònia en què dues persones es converteixen en un matrimoni.^[1] Habitualment, hom es casa per l'església, que és qui té la potestat d'oficiar-lo. O bé, per l'estat, cas en el qual s'anomena un casament "civil".^[2] Els cònjuges, tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures, a més de respectar-se, ajudar-se i actuar mútuament per l'interès familiar.

Casament de 1935, a Barcelona.

El prometatge és la promesa de casament i la condició de promesos de dues persones durant un temps. Al casament és imprescindible la presència d'un o més agents d'autoritat, religiosa o civil, que oficien el cerimonier i registren els noms dels casats. Així com també, la de dos o més testimonis del casament. És habitual però no essencial, convidar les famílies dels que es casen.^[3][4]

El matrimoni en el dret civil català

El casament pot tenir lloc davant d'un jutge, alcalde o funcionari designat o en la forma religiosa legalment prevista. Per a poder casar-se, una persona ha de ser major de 16 anys i viure independentment dels pares, no pot estar lligada amb vincle matrimonial, no poden ser parents en línia recta per consanguinitat fins al tercer grau, o adopció, però el jutge de primera instància pot dispensar d'aquest impediment amb justa causa i a instància de part. No es poden casar els condemnats com a autors o còmplices de la mort dolosa del cònjuge de qualsevol d'ells, però el Ministeri de Justícia pot dispensar d'aquest impediment a instància de part. Tampoc es poden casar els disminuïts psíquics, però si l'instructor estima que algun dels contraents està afectat de deficiències o anomalies psíquiques, obtindrà del Metge del Registre Civil o del seu substitut el dictamen facultatiu oportú que declari l'aptitud per prestar el consentiment.^[5]