Prova de Cooper

prova de condició física From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

La prova de Cooper és una prova de condició física. Serveix per a mesurar la resistència aeròbica i també el VO₂ màx. (consum màxim d'oxigen), és a dir la quantitat d'oxigen a la sang. La prova va ser dissenyada pel doctor Kenneth H. Cooper el 1968 per a l'exèrcit dels Estats Units i consisteix a córrer la màxima distància possible durant 12 minuts.

Avui dia, a part d'usar-se en escoles o instituts (ESO) també es fa servir com a mitjà de classificació dels aspirants a accedir als cossos de policia, bombers, àrbitres de la Lliga de Futbol Professional, etc.

Hi ha diverses taules que s'usen per a avaluar els resultats. A continuació n'hi ha tres: la primera classifica la condició física com a molt bona, bona, mitjana, dolenta i molt dolenta per a persones entre 13 i 20 anys; la segona per a persones entre 20 i 50 anys, i la tercera per a atletes experimentats. La distància es presenta en metres.

Més informació Edat, Sexe ...
Més informació Edat, Sexe ...
Més informació Sexe, Molt bona ...
Remove ads
Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads