1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

1968

Invasió soviètica de Txecoslovàquia
Tipus	any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dilluns
Altres calendaris
Gregorià	1968 (mcmlxviii)
Islàmic	1388 – 1389
Xinès	4664 – 4665
Hebreu	5728 – 5729
Calendaris hindús	2023 – 2024 (Vikram Samvat) 1890 – 1891 (Shaka Samvat) 5069 – 5070 (Kali Yuga)
Persa	1346 – 1347
Armeni	1417
Rúnic	2218
Ab urbe condita	2721
Categories
Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1930 1940 1950 - 1960 - 1970 1980 1990
Anys
1965 1966 1967 - 1968 - 1969 1970 1971

Esdeveniments

El 5 de gener començà la Primavera de Praga, un intent de Txecoslovàquia de separar-se del Pacte de Varsòvia, que acabà el 20 d'agost amb una invasió de l'exèrcit soviètic i la deposició del govern.

El 12 de març, la República de Maurici s'independitzà de l'Imperi Britànic.

16 de març,- Son My, Vietnam del Sud: Massacre de My Lai, en què els soldats nord-americans assassinen brutalment entre 347 i 504 civils vietnamites.^[1]

El 25 de març començà a París la revolta estudiantil coneguda com el Maig francès.

Del 26 al 31 d'agost tingueren lloc les Diades de Cultura de Prada de Conflent, precursores de la Universitat Catalana d'Estiu.

11 de novembre, Kenwood (Anglaterra): John Lennon i Yoko Ono enregistren Unfinished Music No. 1: Two Virgins.^[2]

Còmics i literatura

Pàgina principal: Portal:Còmics/1968

Edicions 62 publicà l'àlbum És diumenge, Charlie Brown!, la primera traducció al català de l'obra de Charles M. Schulz. Als EUA s'estrenà la sèrie The Fabulous Furry Freak Brothers. També començà a ediar-se la revista Actuel

Cinema i televisió

Estrenes cinematogràfiques

(ordenades per defecte pel cognom del director)

M/d	Direcció	Títol	Gènere
12/19	Goscinny/Payant/Uderzo	Astèrix i Cleopatra	animació
04/02	Stanley Kubrick	2001: una odissea de l'espai	ciència-ficció
05/	Ted V. Mikels	The Astro-Zombies	sèrie Z

• 

Música

Discs publicats

Categoria principal: Discs del 1968

M/d	Títol
	La fera ferotge
	Visca l'amor!
11/22	The Beatles
02/24	Peter Green's Fleetwood Mac | Electric Ladyland

Pàgina principal: Portal:Música/1968

• 

El 12 d'agost els músics John Bonham (bateria), John Paul Jones (baix), Jimmy Page (guitarriste) i Robert Plant (cantant) assajaren junts per primera volta, abans d'esdevindre Led Zeppelin.^[3]

Naiximents

• 
  Meshell Ndegeocello
• 
  Dominique A, cantautor (5 oct.)

Premis Nobel

Camp	Guardonats
Física	Luis Walter Álvarez
Química	Lars Onsager
Medicina o Fisiologia	Robert W. Holley Har Gobind Khorana Marshall Warren Nirenberg
Literatura	Yasunari Kawabata
Pau	René Cassin

Tecnologia i vols espacials

Article principal: 1968 en els vols espacials

El 21 de desembre la NASA enlairà l'Apollo 8, que fon el primer vol tripulat en orbitar al voltant de la Lluna: el 24 de desembre, la retransmissió en directe d'imatges de la cara oculta esdevingué el programa televisiu amb més audiència fins al moment; la tripulació tornà a la Terra el dia 27.

Naixements

Naiximents

M/d	Nom i cognoms	Activitat	Origen
04/06	José Vicente Grau Juan	pilotaire	valentí
01/16	Mònica Terribas i Sala	periodista	barcelonina
10/06	Dominique Ané	cantautor	francés

Les persones nascudes el 1968 faran 57 anys durant el 2025.

Països Catalans

• 2 de gener - Badalona, Barcelonès: Anna Pruna i Grivé, esportista i dirigent esportiva catalana.^[4]
• 3 de gener - Santa Maria del Camí: Antònia Maria Estarellas Torrens, política mallorquina.^[5]
• 12 de gener - Barcelona: Laura Mañá i Alvarenga, actriu, guionista i directora de cinema catalana.^[6]
• 19 de gener - Pedret i Marzà, Alt Empordà: Imma Clopés Gasull, atleta catalana especialista en proves de d'heptatló i pentatló.^[7]
• 17 de febrer - Barcelona: Cristina Marcos Herrero, jugadora de waterpolo catalana.^[8]
• 4 de març - Cornellà de Llobregat: Emilia Cano i Camacho, marxadora catalana retirada.^[9]
• 10 de març - el Grau de Gandiaː Maria Josep Escrivà i Vidal, poeta i narradora valenciana.^[10]
• 28 de març - Barcelonaː Sònia Godall i Cassi, atleta catalana especialitzada en llançament de disc.^[11]
• 26 d'abril - Polop: María Dolores Zaragoza Teuler, política valenciana, diputada i alcaldessa.^[12]
• 9 de juny - Barcelona: Judith Solana Pons, jugadora de basquetbol catalana.^[13]
• 5 de juliol - Barcelona: Vicenta N'Dongo, actriu catalana d'ascendència equatoguineana, especialitzada en art dramàtic.^[14]
• 18 de juliol - Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental: Judith Colell i Pallarès, directora, guionista i productora de cinema catalana.^[15]
• 26 de juliol - els Alamús, Segrià: Anna Simó i Castelló, filòloga i política catalana, ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya.^[16]
• 20 d'agost - Barcelonaː Núria Olivé i Vancells, jugadora d'hoquei sobre herba, guanyadora de l'or olímpic als Jocs de Barcelona 92.^[17]
• 4 de setembre - Barcelona: Yolanda Ramos, actriu i guionista còmica espanyola.^[18]
• 17 de setembre - Bellcaire d'Empordà: Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol
• 6 d'octubre - Castelldefels: Xavier Escaich i Ferrer, futbolista català.
• 1 de novembre - Simat de la Valldigna (La Safor)ː Lourdes Boïgues, escriptora valenciana fonamentalment de literatura infantil i juvenil.^[19]
• 2 de novembre - Lleida: Jaume Balagueró, director de cinema català.
• 3 de desembre - Manresa: Mireia Pintó, mezzosoprano i cantant d'òpera catalana.^[20]
• 6 de desembre - València: Mara Aranda, cantant valenciana de música antiga i mediterrània.^[21]
• 25 de desembre, Vilanova i la Geltrú: Encarnació Adsuar, gimnasta artística catalana que competí durant la dècada de 1980.^[22]
• Barcelona: Neus Real i Mercadal, historiadora de la literatura i professora catalana.^[23]

• 
  Mònica Terribas
• 
  Dominique A
• 
  Molly Ringwald
• 
  Céline Dion
• 
  Traci Lords
• 
  Kylie Minogue
• 
  Jason Donovan
• 
  Brandi Chastain
• 
  Will Smith

Resta del món

• 30 de gener: Felip VI d'Espanya, rei d'Espanya.
• 1 de febrer - Memphis: Lisa Marie Presley, actriu i cantant nord-americana (m. 2023).
• 16 de febrer, Esmirna, Turquia: Ceyda Aslı Kılıçkıran, periodista i directora de cinema.
• 18 de febrer, Roseville, Califòrnia, EUA: Molly Ringwald, actriu estatunidenca.
• 4 de març, Londres, Anglaterra: Patsy Kensit, actriu i cantant anglesa.
• 6 de març, Queens, Nova York, EUA: Moira Kelly, actriu estatunidenca.
• 14 de març - Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger des de 2011.^[24]
• 18 de març, Saragossa: Cristina Fallarás, escriptora i periodista aragonesa.^[25]
• 30 de març, Charlemagne, Quebec, Canadà: Céline Dion, cantant canadenca.^[26]
• 20 d'abril, Magadan: Ielena Välbe, esquiadora de fons russa que competí els anys 1990.^[27]
• 24 d'abril, Milàː Gabriella Gambino, experta en bioètica italiana i membre de la cúria romana de l'Església Catòlica Romana.^[28]
• 29 d'abril, Rijeka: Kolinda Grabar-Kitarović, política croata, presidenta de Croàcia 2015-20.^[29]
• 4 de maig, Lió (França): Éric Vuillard, escripror francès, Premi Goncourt de 2017
• 7 de maig, Steubenville, Ohio, EUA: Traci Lords, actriu estatunidenca.
• 9 de maig, Guadalupe: Marie-José Pérec, atleta francesa tricampiona olímpica.^[30]
• 28 de maig, Melbourne, Victoria, Austràlia: Kylie Minogue, actriu i cantant australiana.^[31]
• 1 de juny, Malvern, Victoria, Austràlia: Jason Donovan, actor i cantant australià.
• 23 de juny, Costa d'Ivori: Tiken Jah Fakoly, cantant de reggae.
• 1 de juliol, Bonn, Alemanya: Alexandra Geese, intèrpret i política alemanya.^[32]
• 11 de juliol, Liorna, Itàlia: Camelia Liparoti motociclista italiana de ral·lis especialitzada en quads.^[33]
• 17 de juliol, Bonn, Alemanya: Julia Hülsmann, pianista i compositora de jazz alemanya.^[34]
• 21 de juliol, San José, Califòrnia, EUA: Brandi Chastain, futbolista estatunidenca.^[35]
• Juliol, Jiangsu: Chen Guangbiao, empresari.
• 5 d'agost, Neuilly-sur-Seine (França): Marine Le Pen, política, líder del partit d'extrema dreta francès Front Nacional.^[36]
• 6 d'agost, Ankara, Turquia: Aslı Şafak, presentadora de televisió i escriptora.
• 9 d'agost, Chicago, Illinois, EUA: Gillian Anderson, actriu estatunidenca (X-Files).
• 28 d'agost, Madrid: Javier Ortega Smith, polític espanyol.
• 25 de setembre, Filadèlfia, Pensilvània, EUA: Will Smith, actor i cantant de rap estatunidenc.
• 12 d'octubre, Sydney, Austràlia: Hugh Jackman, actor australià.^[37]
• 15 d'octubre, Baiona, França: Didier Deschamps, futbolista i entrenador de futbol.^[38]
• 5 de novembre, Nova York, Estats Units: Seth Gilliam, Actor nord-americà.
• 15 de novembre, Stanford, Califòrniaː Deborah S. Jin, física estatunidenca, pionera en química quàntica molecular polar (m. 2016).^[39]
• 11 de desembre, Juvisy-sur-Orge, França: Emmanuelle Charpentier, investigadora francesa, Premi Nobel de Química 2020.^[40]
• Montevideo, Uruguai: Mario Bardanca, periodista esportiu, locutor, columnista i escriptor uruguaià.
• Oregon: Rachel Kushner, escriptora estatunidenca.
• Madrid, Guillermo Cervera, fotoperiodista.
• Uruguai: María Carámbula, actriu uruguaiana.

Necrològiques

Categoria principal: Morts el 1968

Entre les morts destacades de l'any hi ha la de l'activista Martin Luther King, els artistes Marcel Duchamp i Kees van Dongen, el cantant Dario Moreno, el cosmonauta Iuri Gagarin, el filòleg Ramón Menéndez Pidal, el músic Wes Montgomery o el poeta León Felipe.

Països Catalans

• 2 d'abril - El Vendrell: Maria Julivert Aulés, pintora, esperantista i feminista catalana (n. 1888).^[41]
• 31 de maig - Benicalap (València): Regino Más i Marí, innovador artista faller valencià (n. 1899).^[42]
• 14 de juny - Santiago de Xile: Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
• 18 de juny - Barcelona: Mercè Nicolau i Cosson, actriu de teatre catalana (n. 1889).^[43]
• 5 de juliol - Toledo: Enric Pla i Deniel, bisbe i cardenal català (n. 1876).
• 21 d'octubre - Barcelona: Aureli Maria Escarré i Jané, monjo benedictí i abat de Montserrat.
• 8 de desembre - Roma: Higini Anglès i Pàmies, capellà i musicòleg català (n. 1888).
• 28 de desembre - Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana (n. 1913).^[44]

Resta del món

• 23 de gener - Londresː Teresa Clotilde del Riego, compositora, violinista, pianista i cantant anglesa (n. 1876).^[45]
• 28 de gener - Chicago, Illinois: Kate Warne, primera dona detectiva estatunidenca (n. 1833).^[46]
• 2 de febrer - Roma: Tullio Serafin, director d'orquestra italià (n. 1878).
• 13 de febrer - Roma: Ildebrando Pizzetti, compositor italià (n. 1880).
• 21 de febrer - Oxford (Anglaterra): Howard Walter Florey, farmacòleg i patòleg australià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1945 (n. 1898).
• 8 de març - Ciutat de Mèxic: Margarita Nelken, escriptora i política feminista (n. 1894).^[47]
• 15 de març - Beverly Hills (Califòrnia, USA): Mario Castelnuovo-Tedesco, compositor italià (n. 1895)^[48]
• 20 de març - Copenhaguen (Dinamarca): Carl Theodor Dreyer, cineasta danès (n. 1889).^[49]
• 24 de març - Mahwah, Nova Jerseyː Alice Guy, primera directora de cinema de la història, creadora del cinema de ficció (n. 1873).^[50]
• 27 de març - Kirzhach, RSFS de Rússia, Unió Soviètica: Iuri Gagarin, cosmonauta soviètic. Primer humà a l'espai.
• 1 d'abril - Moscou (Rússia): Lev Landau, físic rus, Premi Nobel de Física de l'any 1962 (n. 1908).^[51]
• 4 d'abril - Memphis, EUA: Martin Luther King, activista en pro dels drets dels negres i Premi Nobel de la Pau el 1964 (n. 1929).^[1]
• 8 d'abril - Uppsala, Suècia: Astrid Cleve, botànica, geòloga i química sueca (n. 1875).^[52]
• 15 d'abril - Tolosa de Llenguadoc (França): Amparo Poch y Gascón, metgessa, periodista i anarcofeminista aragonesa (n. 1902).^[53]
• 21 d'abril - Bilbao: Benita Asas, mestra i feminista espanyola, sufragista i editora de premsa (n. 1873).^[54]
• 9 de maig, Nova York: Mercedes de Acosta, poetessa i dramaturga estatunidenca i dissenyadora de roba (n. 1893).^[55]
• 4 de juny -
  • Rapallo, Itàliaː Dorothy Gish, actriu, una de les grans estrelles del cinema mut (n. 1898).^[56]
  • Blaricum, Països Baixos: Anna Cramer, compositora holandesa (n. 1873).^[57]
• 6 de juny - Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Robert F. Kennedy víctima d'un atemptat comès el dia anterior (n. 1925).^[58]
• 7 de juny - Tolosa (Guipúscoa): Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
• 14 de juny - Amalfi (Itàlia): Salvatore Quasimodo, poeta i periodista sicilià .Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (n. 1901).^[59]
• 15 de juny, Indianapolis, Indiana (EUA): Wes Montgomery, guitarrista de jazz (n. 1923).^[60]
• 24 de juny, Nova York: Hattie Elizabeth Alexander, pediatra i microbiòloga estatunidenca.^[61]
• 26 de juny, Los Angeles: Ziggy Elman, compositor y músic de jazz.
• 15 de juliol, Xina: Cai Chuseng, guionista, productor i director de cinema xinès (n. 1916).^[62]
• 18 de juliol -
  • Knokke (Bèlgica): Corneille Jean François Heymans, metge belga Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1938 (n. 1892).^[63]
  • Sant Sebastiàː Teresa de Escoriaza, periodista espanyola, corresponsal de guerra i pionera de la ràdio (n. 1891).^[64]
• 22 de juliolː Chennai, Índiaː Muthulakshmi Reddy, metgessa i reformadora social índia (n. 1886).^[65]
• 23 de juliol - Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (n. 1875).^[66]
• 28 de juliol - Göttingen (Alemanya Occidental): Otto Hahn, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1944 (n. 1879).^[67]
• 3 d'agost, Moscou (Rússia): Konstantín Rokosovski (rus: Константин Константинович Рокоссовский),comandant militar soviètic durant la Segona Guerra Mundial (n. 1896).^[1]
• 8 d'agost: Fritz Stiedry, director d'orquestra.
• 16 d'agost, Parísː Marise Beaujon, soprano francesa (n. 1890).^[68]
• 29 d'agost, Brisbane: Vida Lahey, destacada artista professional australiana (n. 1882).^[69]
• 13 de setembre, Suïssa: Gertrud Woker, bioquímica suïssa, denuncià les armes químiques.^[70]
• 2 d'octubre - Neuilly-sur-Seine (França): Marcel Duchamp, pintor i escultor francès.
• 27 d'octubre - Cambridge (Anglaterra): Lise Meitner, física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca (n. 1878).
• 1 de novembre - Atenes,(Grècia): Georgios Papandreu (en grec: Γεώργιος Παπανδρέου), economista i polític grec, que va fundar el partit socialista democràtic i que va exercir en diverses ocasions la tasca de primer ministre d'aquest país (n. 1888).^[1]
• 11 de novembre - París: Jeanne Demessieux, organista, pianista, compositora i pedagoga francesa (n. 1921).^[71]
• 14 de novembre - Madrid: Ramón Menéndez Pidal, filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98.
• 25 de novembre- Bound Brook (EUA): Upton Sinclair, escriptor estatunidenc (n. 1878).
• 28 de novembre - Londres (Regne Unit): Enid Blyton, escriptora britànica de literatura infantil (n. 1897).^[72]
• 14 de desembre - Berlín: Margarete Klose, mezzosoprano alemanya (n. 1902).^[73]
• 18 de desembre - Cambridgeː Dorothy Garrod, arqueòloga britànica especialitzada en el període Paleolític (n. 1892).^[74]
• 20 de desembre - Nova York: John Steinbeck, novel·lista estatunidenc (n. 1902).
• 26 de desembre - Nova York (EUA): Weegee, pseudònim de Arthur (Usher) Felling, fotògraf estatunidenc (n. 1899).^[75]

Referències

1. Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
2. Nuñez Rojas, Fabián. «John Lennon 80 años: ¡Recordamos su trabajo solista!» (en castellà). Rock & Pop. Cadena Ser, 08-10-2020. [Consulta: 30 setembre 2023].
3. «Hitos del Rock». Twitter, 12-08-2021. [Consulta: 13 agost 2021].
4. «Anna Pruna Grivé | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 novembre 2022].
5. «Ana María Estarellas Torrens, directora general d'Immigració» (en castellà). España Exterior, 23-06-2011. [Consulta: 5 desembre 2020].
6. «Laura Mañá» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 12 novembre 2022].
7. «Imma Clopés Gasull | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2020].
8. «Cristina Marcos Herrero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 desembre 2020].
9. «Emilia Cano Camacho | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
10. «Maria Josep Escrivà Vidal». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 gener 2021].
11. «Sònia Godall Cassi». Gran Enciclopèdia Catalana, 30-04-2013. [Consulta: 7 setembre 2016].
12. «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 18 agost 2015].
13. «Judith Solana Pons | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 abril 2023].
14. «Vicenta Ndongo» (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 12 maig 2020].
15. «Judith Colell i Pallarès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 maig 2020].
16. «Anna Simó i Castelló | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 maig 2023].
17. «Núria Olivé Vancells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 juny 2020].
18. «Yolanda Ramos» (en castellà). Bekia. [Consulta: 11 juliol 2020].
19. «Lourdes Boigues Chorro». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 18 febrer 2022].
20. «Mireia Pintó (Künstler) | Opera Online - Die Website für Opernliebhaber» (en alemany). [Consulta: 5 novembre 2023].
21. «Biografia de Mara Aranda». Save the music. [Consulta: novembre 2023].
22. «Encarnació Adsuar Soldevilla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 octubre 2020].
23. «1968». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
24. Garvik, Olav «Christine Sagen Helgø» (en noruec). Store norske leksikon, 24-01-2022.
25. «Cristina Fallarás» (en castellà). Cuatro. Mediaset España. [Consulta: 16 març 2020].
26. «Celine Dion» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 29 març 2020].
27. Bryhn, Rolf. «Jelena Välbe». Store norske leksikon, 17-12-2019. [Consulta: 22 febrer 2023].
28. «Gabriela Gambino, nueva subsecretaria del Dicasterio de Laicos, Familia y Vida: “El éxito del matrimonio es la fidelidad”» (en castellà). Religión Confidencial, 08-11-2017. [Consulta: 8 febrer 2024].
29. Ortiz de Zárate, Roberto. «Kolinda Grabar-Kitarovic». CIDOB. [Consulta: 6 març 2023].
30. «Marie-José Pérec». Euroesport. [Consulta: 2 abril 2023].
31. «Kylie Minogue | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
32. «Alexandra Geese › LDK Troisdorf 2018», 27-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-05-27. [Consulta: 19 març 2021].
33. «2014 FIM Women's Cross-Country Rallies World Cup». Fédération Internationale de Motocyclisme. [Consulta: 30 desembre 2020].
34. Samspson, Beate. «Musikfrauen vorgestellt: Julia Hülsmann – Pianistin» (en alemany). Bayerischer Rundfunk. BR-Klassik, 06-03-2021. [Consulta: 1r juny 2023].
35. «soccer profile: Brandi Chastain», 28-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 11 gener 2022].
36. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marion Le Pen dite Marine Le Pen» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
37. «Hugh Jackman | Biography, Films, Musicals, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
38. Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Didier Deschamps» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
39. «CU Boulder, JILA and NIST remember Deborah Jin» (en anglès). University of Colorado Boulder, 22-09-2016. [Consulta: 24 juliol 2021].
40. Rogers, Kara. «Emmanuelle Charpentier» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2021].
41. Ivan Širjaev; Ludoviko Kökény; Vilmos Bleier; Kálmán Kalocsay. Enciklopedio de Esperanto (en esperanto). Budapest: Literatura Mondo, 1933-1934.
42. «Regí Mas i Marí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
43. Vila San-Juan, Pablo «El último laurel. Mercedes Nicolau». La Vanguardia, 03-07-1968, pàg. 52.
44. Quílez i Corella, Francesc M. «Casanovas Puig, Maria Aurora». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: setembre 2019].
45. Pérez Alija, Olegario «La familia del relojero Losada en Londres. Teresa del Riego y Philip Desborough, dos artistas ingleses de origen leonés». Argutorio: revista de la Asociación Cultural "Monte Irago", 19, 37, 2017, pàg. 43–60. ISSN: 1575-801X.
46. «Kate Warne (1833-1868) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 4 febrer 2023].
47. Bravo Cela, Blanca. «Margarita Nelken y Mansberger». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 febrer 2024].
48. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
49. Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
50. «Alice Guy, la olvidada madre del cine» (en castellà). El Periódico, 23-03-2017 [Consulta: 10 maig 2017].
51. «Lev Landau. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
52. Markusson Winkvist, Hanna. «Astrid Maria Cleve». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 5 març 2023].
53. «Exposició itinerant Amparo Poch y Gascón, el compromís d'una dona lliure amb la participació del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació - CRAI UB, 12-03-2019. [Consulta: 24 febrer 2021].
54. Tavera García, Susanna. «Benita Asas Manterola». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 gener 2023].
55. «Mercedes De Acosta (1892-1968)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 21 gener 2023].
56. «Dorothy Gish». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 març 2020].
57. «The engimatic Anna Cramer». Cocertzender, 28-08-2019. [Consulta: 22 maig 2020].
58. «Robert F. Kennedy | Biography, Facts, & Assassination» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
59. «The Nobel Prize in Literature 1959» (en anglès americà). [Consulta: 16 juny 2020].
60. «Wes Montgomery | American musician» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
61. «Hattie Elizabeth Alexander» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 maig 2023].
62. Endrino, Jorge. «Cai Chusheng» (en castellà), 25-08-2020. [Consulta: 8 octubre 2023].
63. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1938» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
64. Marteles Marteles, Elvira. «Teresa Escoriaza y Zabalza». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2021].
65. «Dr Muthulakshmi Reddy: A Pioneering Feminist» (en anglès). Live History India, 07-12-2018. [Consulta: 5 maig 2021].
66. «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1936» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
67. «The Nobel Prize in Chemistry 1944» (en anglès americà). [Consulta: 22 juliol 2020].
68. Arakelyan, Ashot. «Marise Beaujon (Soprano) (Lyon, France 12 October 1890 – 16 August 1968 Paris, France)». Forgotten Opera Singers, 11-11-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
69. Maynard, Margaret. Lahey, Frances Vida (1882–1968) (en anglès). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
70. «Gertrud Woker (1878-1968): Visionary Chemist, Women's Rights Activist And Pacifist» (en anglès). Gesellschaft Deutscher Chemiker. GDCH. [Consulta: 1r agost 2023].
71. «Jeanne Demessieux». Musica et memoria. [Consulta: 2 gener 2021].
72. «Enid Blyton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 juny 2020].
73. Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 267. ISBN 978-0-19-280028-2.
74. «Dorothy Annie Elizabeth Garrod» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2021].
75. «Weegee | American photographer» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].