Qixi
festival xinès celebrat a diferentes països From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Qixi (en xinès: 七夕; pinyin: qīxī; literalment: la nit dels sets) també conegut com a Qiqiao (乞巧節), Festivitat de Qixi o Festivitat de Qiqiao, és una festivitat xinesa que celebra, anualment, l'encontre entre el traginer i la teixidora que és narrat a la mitologia xinesa.[1] La festivitat se celebra el setè dia del setè mes lunisolar del calendari xinès.[1] La festivitat s'originà a partir de la llegenda romàntica de dos amants: Zhinu (literalment, la teixidora) i Niulang (literalment, el traginer o bouer)[2] i se celebra des de la dinastia Han.[3] La primera referència sobre aquest mite es remunta ara fa 2600 anys, en un poema dins el Clàssic de poesia.[3] El Qixi es considera la festivitat inspiradora d'altres festivitats similars que se celebren al Japó (Tanabata); Corea (Chilseok) i Vietnam (Thất Tịch). Altres noms que ha rebut la festivitat són: Festivitat dels sets dobles,[4] Dia de Sant Valentí xinès[5] o la Nit dels Sets.[3]
Remove ads
Inspiració mitològica
La història general en la qual està inspirada la festivitat és la història d'amor entre Zhinu (que simbolitza l'estrella Vega) i Niulang (que simbolitza l'estrella Altair).[3] L'amor entre els dos no fou permès i, per tant, foren situats als un i altre costat del Riu d'Argent (que representa la Via Làctia).[6] Un cop l'any, el setè dia del setè mes lunar, un grup de garses forma un pont que permet als dos amants retrobar-se. A banda d'aquesta, existeixen diferents variacions en la història.[3]
Remove ads
Tradicions
Durant la dinastia Han, les pràctiques estaven orientades a conformar cerimònies rituals.[1] Amb el pas del temps, les activitats festives han inclòs característiques que han permés que la gent hi prengués part.[1]
Les noies solen prendre part tot venerant les divinitats (拜仙) durant els rituals;[7] elles assisteixen al temple local per a pregar a Zhinu en cerca de saviesa, sovint cremant objectes de paper com a ofrena. Així mateix, les noies solien pregar per adquirir destresa en l'art de l'agulla o en l'art de teixir[8] (que simbolitzaven els talents tradicionals d'una bona esposa)[3] i solien fer desitjos sobre casar-se amb algú qui creien que podria ser un bon amant o marit. Tradicionalment, les noies feien demostracions d'habilitats domèstiques i, fins i tot i havia concursos i competicions sobre dites habilitats.
La festivitat també mantingué importància per a les parelles acabades de casar. Tradicionalment, les parelles veneraven la parella celestial (Zhinu i Niulang) per últim cop i se n'acomiaden.[7]
Es diu que si plou en aquest dia és conseqüència del riu que prova d'esfondrar el pont fet per les garses o que són els plors de la parella que lamenta haver-se de separar.[5] Basada en la llegenda del grup de garses que construeix el pont, una parella de garses sol simbolitzar la felicitat conjugal i la fidelitat.[5]
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads