Surolí

Els surolins són uns arbres semiperennifolis de la família de les fagàcies. Són el resultat de la hibridació de la surera (Quercus suber) i altres espècies del gènere Quercus; com l'alzina (Quercus ilex), entre les quals l'híbrid resultant seria Quercus × morisii; la carrasca (Quercus rotundifolia, abans Quercus ilex ballota), entre les quals l'híbrid resultant seria Quercus × avellaniformis; o el garric (Quercus coccifera), entre els quals l'híbrid resultant seria Quercus × coscojosuberiformis. Com que es tracta d'arbres híbrids, presenten caràcters de les dues espècies progenitores i una elevada variabilitat dels caràcters morfològics. Tenen una escorça semisuberosa amb grans esquerdes verticals i generalment presenten copes irregular i denses en fullatge. Les branques solen ser curtes i pèndules. Les fulles són visiblement suberoides, mentre que la cúpula de l'aglà té esquames ovades o ovato-oblongues, presentant característiques intermèdies entre la surera i l'arbre progenitor.^[1] Solen ser estèrils. Els surolins són considerats flora singular a Catalunya.

Surolí

Quercus morisii
Surolí Quercus × avellaniformis a la devesa Cabeza Rubia (Badajoz)
Taxonomia
Regne	Plantae
Ordre	Fagales
Família	Fagaceae
Gènere	Quercus
Espècie	Quercus morisii Borzì, 1881

Sol aparèixer en rodals on cohabiten la surera amb les altres espècies progenitores. S'ha citat la seva presència a diversos països de la conca mediterrània (Espanya, França, Itàlia, Algèria i Portugal). A Catalunya hi ha espècimens a les Gavarres, les Cadiretes, al pla de la Selva, a l'Empordà, al pla de Bages i a la costa del Maresme.^[1][2]

Surolí de cal Músic

Surolí de Cal Músic.

El surolí de cal Músic, situat al municipi de Massanes té una alçada de 19 metres, i un diàmetre de copa mitjà de 19,5 metres. És el Quercus × morisii més gran inventariat a Catalunya, degut a la seva monumentalitat està catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya ^[3]

Els surolins a Catalunya

A Catalunya hi ha inventariades les següents espècies de surolins, ordenades per abundància: Quercus × morisii, Quercus × avellaniformis i Quercus × coscojosuberiformis. Els cinc municipis amb més surolins inventariats són Malgrat de Mar (16 surolins), Sant Celoni (12 surolins), Vallgorguina (12 surolins), Cerdanyola del Vallès (11 surolins), i Barcelona (11 surolins).^[2][4][5]

L'anomenat Surolí de la Riera, un dels 16 surolins de Malgrat de Mar

Actualment existeix un projecte a la plataforma de ciència ciutadana iNaturalist dedicat a inventariar aquests arbres, anomenat "Surolins de Catalunya".^[5]