Ràtzia de 935

La ràtzia de 935 fou una campanya naval duta a terme per un estol de l'Emirat de Cordova contra l'est de la Marca Hispànica.

Ràtzia de 935

conquesta feudal hispànica
Tipus	incursió militar
Data	935
Lloc	Comtats de Barcelona, Girona i Empúries
Resultat	victòria musulmana
Bàndols
Regne franc Emirat de Còrdova
Comandants
Paulo Bellido Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama
Forces
Un miler de soldats Dos milers de mariners 20 naus de combat 20 brulots

Precedents

Abd al-Rahman III es proclamà califa l'any 929, va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad, i va iniciar les lluites contra els sobirans cristians el 929, que en morir el rei franc Carles III de França no reconegueren els reis Robert I i Raül I de França.^[1]

El mes de juny 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama^[2] compost per quaranta naus, vint d'elles brulots carregats de nafta i enginys bèl·lics marítims, i vint que transportaven mil homes de l'exèrcit regular i dos mil mariners per atacar el regne franc va sortir d'al-Mariyya.^[3] Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama, va ser un gran musulmà que li va posar molts problemes a Sunyer, ja que ell no cedia i no volia perdre les terres que havia aconseguit de la península Ibèrica.^{[cal citació]}

El comandant es dirigí primerament a Mallorca, on va romandre per completar la seva inspecció, i l'1 de juliol, salpà en direcció a l'Empordà, arribant a Pals el 5 de juliol, que fou assetjat. Els defensors sortiren de la fortalesa el 6 de juliol per combatre i els musulmans s'hi enfrontaren, lluitant des de la matinada fins a la tarda. Els francs foren vençuts i tres-cents dels seus homes foren morts. L'estol es dirigí llavors cap Empúries, on els francs disposaven de port i drassana, que fou assetjada per terra i mar, cremant les naus del port i els ravals de la ciutat, matant tothom que hi trobaren, uns quatre-cents homes. Els habitants dels voltants i les guarnicions dels castells que eren a prop, en assabentar-se de l'atac, entraren a la ciutat per defensar-la.

El 8 de juliol quinze naus lleugeres i reforçades foren enviades a Torroella de Montgrí^[4] pujant pel Ter, atacant els voltants, mentre que la resta de l'estol les seguí l'endemà. En retornar a la desembocadura del riu, es van enfrontar amb els francs, comandats per Paulo, Poc més tard, ja de retorn cap al sud, van combatre novament amb els francs comandats per Bellido, i van derrotar l'estol de Barcelona el 15 de juliol.^[5] En la seva navegació cap al sud eren seguits per l'exèrcit franc, al que novament van derrotar un cop a la costa el 23 d'agost, i finalment l'estol es dirigí a Turtusha.

Conseqüències

Gausfred participà en l'atac marítim a les terres de l'Ebre ajudant al comte Sunyer de Barcelona.^[6] Després de la destrucció del poder naval dels comtats catalans i malmeses les drassanes d'Empúries i la derrota de Sunyer I a mans d'Ahmad ibn Muhammad ibn Iliàs,^[7] el 936 els comtes catalans reconegueren Lluís IV de França com el seu sobirà.^[1]

Sunyer^[6] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtusha i Balansiya el 936, donant mort al cadí de Balansiya i sotmetent Turtusha a tribut,^[8] que pagà fins al 945.^[9] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblemente en terra de ningú,^[10] tot i que el 971 la butlla del papa Joan XIII la cita en mans dels musulmans.^[11]