Comte de Barcelona i de Girona s IX From Wikipedia, the free encyclopedia
Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).
Fill de Guifré el Pelós i Guinidilda d'Empúries, i germà de Guifré II de Barcelona, Sunifred II d'Urgell i Miró II de Cerdanya.
Sunifred I d'Urgell | ||||||||||||||||
Guifré I de Barcelona | ||||||||||||||||
Ermessenda | ||||||||||||||||
Sunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
Gunilda d'Empúries | ||||||||||||||||
Es casà en primeres núpcies amb Aimilda l'any 914 qui infantà Gudinilda de Barcelona (915-960), casada amb Hug I, comte de l'alt Carcí.
L'any 925 es va casar en segones núpcies amb Riquilda de Tolosa, filla del comte de Roerga Ermengol, i van tenir cinc fills:[1]
Des de la mort del seu pare, el 897, va estar associat al govern sota la tutela de Guifré II de Barcelona i a partir de la mort d'aquest, sense descendència masculina, el 911, va governar els comtats de Barcelona, Girona i Osona.[2]
En les relacions exteriors, va abandonar l'actitud defensiva habitual entre els comtes catalans i lluità contra els sarraïns a Lleida i Tarragona, alhora que mantingué relacions diplomàtiques amb Còrdova. Eixamplà i repoblà, a partir de 929, el seu comtat pel Penedès fins a Olèrdola).
El 912, el valí musulmà de Lleida, Muhàmmad al-Tawil, va dirigir un atac contra el comtat de Barcelona que va derrotar els exèrcits de Sunyer a la vall de Tàrrega.[3] Però el 914, Sunyer va organitzar una expedició de resposta que va donar mort a Muhàmmad al-Tawil.[4]
En morir el seu oncle Radulf I de Besalú, vers el 920, va sorgir un conflicte entre Sunyer I i el seu germà gran Miró II de Cerdanya per la possessió del comtat de Besalú. Al final es va decidir incorporar Besalú a Cerdanya i a canvi Miró II renunciava a les seves aspiracions al comtat de Barcelona.
El mes de juny de 935 un estol musulmà comandat per Abd al-Màlik ibn Said ibn Abi Hamama[5] va atacar els Comtats de Barcelona, Girona i Empúries. Com a resposta a l'atac de l'any anterior, Sunyer[6] i Gausfred d'Empúries atacaren les terres de Turtuixa i Balànsiya el 936, donant mort al cadí de Balànsiya i sotmetent Turtuixa a tribut,[7] que pagà fins al 945.[8] En 936 reconegué Lluís IV de França com el seu sobirà.[9] La frontera avança cap al sud i Tarraquna fou temporalment abandonada pels musulmans, quedant possiblement en terra de ningú,[10] tot i que en 971 la butlla de Joan XIII la cita en mans dels musulmans.[11]
En política interior, va protegir i enfortir les institucions eclesiàstiques concedint-los terres i tributs i estimulà el repoblament del comtat d'Osona.
El 947 va cedir el govern dels seus dominis als seus fills i professà com a monjo[12] al monestir de Santa Maria de la Grassa.[13]
Sunyer I de Barcelona Naixement: c. 890 Mort: Sant Pere de Rodes?, 950 | ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Guifré II de Barcelona (germà major) |
Comte de Barcelona (Llista de comtes de Barcelona) Comtat de Barcelona, Comtat de Girona, Comtat d'Osona, Comtat de Manresa (911–947) |
Succeït per: Miró I de Barcelona i Borrell II de Barcelona (fills) |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.