Ramón de Campoamor y Campoosorio

Ramón de Campoamor y Campoosorio (Navia, Astúries, 24 de setembre de 1817 - Madrid, 11 de febrer de 1901) va ser un poeta romàntic asturià.

Ramón de Campoamor y Campoosorio

Biografia
Naixement	24 setembre 1817 Piñera (Astúries) (en)
Mort	11 febrer 1901 (83 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo 40° 24′ 06″ N, 3° 43′ 44″ O
Senador del Regne
26 abril 1896 – desembre 1898 Circumscripció electoral: Ourense
Senador del Regne
15 febrer 1891 – desembre 1893 Circumscripció electoral: Lleó
Senador del Regne
24 març 1889 – 15 febrer 1891 Circumscripció electoral: Múrcia
Diputat a Corts
24 maig 1884 – 8 març 1886 Circumscripció electoral: Madrid
Diputat a Corts
29 abril 1879 – 25 juny 1881 – Francisco Romero Robledo → Circumscripció electoral: Antequera
Diputat a Corts
18 febrer 1876 – 10 març 1879 Circumscripció electoral: Santa Cruz de Tenerife
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
3 gener 1866 – 30 desembre 1866 Circumscripció electoral: Alcoi
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
12 novembre 1863 – 12 juliol 1865 Circumscripció electoral: Pego
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola
Representa: E 8 març 1862 – 11 febrer 1901 ← José del Castillo y Ayensa – José Ortega Munilla →
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
6 maig 1857 – 13 maig 1858 Circumscripció electoral: Xàtiva
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
31 març 1853 – 10 desembre 1853 Circumscripció electoral: Alacant
Governador civil de la província de València
1851 – 1854
Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II
5 novembre 1850 – 2 febrer 1851 Circumscripció electoral: Llucena
President de la Diputació Provincial d'Alacant
1848 – 1851 ← José Rafael Guerra
Governador civil de la província de Castelló
1847 – 1848
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	poeta, escriptor, polític
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1862–1901)
Gènere	Teatre
Signatura

Biografia

Estàtua de Ramón de Campoamor al Parc Ramón de Campoamor de Navia.

El seu pare era un modest camperol i la seua mare una rica hisendada del concejo. Va treballar com a criat per a una tia soltera, germana de la seua mare, que li facilità els estudis primaris a un pazo d'esta a Piñera, Navia. Als 9 anys començà l'ensenyament secundari a Puerto de Vega, lloc on passà l'adolescència. Va estudiar filosofia a Santiago de Compostel·la, i lògica i matemàtiques, a Madrid. Als 18 anys es traslladà a Torrejón de Ardoz, província de Madrid, per a ingressar a la Companyia de Jesús.

Poc temps després, abandonà aquesta curta vocació i es matriculà a la universitat madrilenya, a la facultat de medicina, vocació que tampoc li durà molt de temps. A la facultat de medicina, un catedràtic li aconsellà que es dedicara a la literatura, perquè va creure descobrir en el jove una aptitud natural cap a les lletres més que cap a les ciències.

Als 20 anys, el 1838, publicà la primera obra impresa: Una mujer generosa, una comèdia en dos actes que no s'arribà a estrenar al teatre. També, al mateix any, publicà els seus primers versos romàntics al llibre Ternezas y flores.

Al voltant dels anys 1840 s'afilià al Partit Moderat d'acord amb les seus idees polítiques, que consistien en un gran fervor per la reina Isabel II i, en general, cap a la monarquia com a forma d'organització de l'Estat. El 1847 és nomenat governador civil de la província de Castelló i poc més tard d'Alacant, on es casà amb Guillermina o'Gorman, una jove dama d'una família irlandesa acomodada.

El 1850 és elegit per a ocupar un escó al Congrés dels Diputats, i el 1851 és traslladat a València per a ocupar el càrrec de governador fins al 1854. D'aquesta forma, participà activament en la vida pública i política de la nació. Fou escollit novament diputat per Castelló i per Alacant les Corts de 1853, 1857, 1863 i 1864. Després de la restauració borbònica fou escollit novament diputat a les eleccions generals espanyoles de 1876 per Santa Cruz de Tenerife, a les de 1879 pel districte d'Antequera i a les de 1884 per Madrid.^[1]

El 1861 és nomenat membre "E majúscula" de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Va ser senador per Múrcia de 1888 a 1890, per Lleó en 1891 i per Ourense en 1896^[2] i en els últims anys de la seua vida i arribà a ser conegut i admirat a Espanya i tot Hispanoamèrica.

L'11 de febrer de 1901 va morir a Madrid a l'edat de 83 anys.

Obres

• Obras completas (Madrid 1901-1903, 8 vols.)
• Obras poéticas completas, 1949, 1951, 1972.

Teatre

• Una mujer generosa1838.
• El castillo de Santa María (1838)
• Una mujer generosa
• La fineza del querer
• El hijo de todos
• Guerra a la guerra, 1870.
• El hombre Dios (1871)
• Jorge el guerrillero, sarsuela, escrita amb Navarro
• Moneda falsa
• Cuerdos y locos, 1887
• Dies irae (1873),
• Las penas del purgatorio (1878), escrit amb Fuentes.
• Cómo rezan las solteras,
• El amor o la muerte,
• El confesor confesado.

Poesia

• Ternezas y flores, versos romàntics, 1838.
• Poesías, 1840
• Ayes del alma, 1842.
• Fábulas originales, 1842.
• Doloras, 1846.
• Poesías y fábulas, 1847.
• El drama universal, 1853. Hi ha edició moderna de 2008.
• Colón 1853.
• El licenciado Torralba, poema en ocho cantos, s. a. (sobre el llegendari Eugenio Torralba)
• Pequeños poemas (1872-1874)
• Los buenos y los sabios: poema en cinco cantos, 1881.
• Humoradas (1886-1888).
• Don Juan: pequeño poema, 1886.
• Los amores de una santa: poema en cartas, 1886.
• Fábulas completas, 1941.

Filosofia

• Filosofía de las leyes (1846)
• El personalismo, apuntes para una filosofía (1855)
• La metafísica limpia, fija y da esplendor al lenguaje (1862)
• Lo absoluto (1865)
• Poética (1883)
• El ideísmo (1883)
• La originalidad y el plagio
• Sócrates
• La Metafísica y la poesía ante la ciencia moderna
• Sobre el panenteísmo.

Altres

• Historia crítica de las Cortes reformadoras, 1837.
• Los manuscritos de mi padre: novela original, 1842.
• Polémicas, 1862.
• Discursos parlamentarios
• Polémicas con la democracia
• Cánovas, 1884.
• «Prólogo» a La Mujer, de Severo Catalina del Amo.
• «Prólogo» a las Fábulas d'Antonio Campos y Carreras.
• «Prólogo» a Cosas del Mundo.