Ramon Salsas i Blanch

Ramon Salsas i Blanch (Badalona, 30 de gener del 1902 - 18 d'octubre del 1987) fou un compositor de sardanes i concertista de piano, cofundador de l'Orfeó Badaloní.^[1]

Ramon Salsas i Blanch

Biografia
Naixement	1902 Badalona (Barcelonès)
Mort	1987 (84/85 anys)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Sardana

Als 7 anys ingressà a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i estudià amb Joaquim Canals (piano) i Enric Morera (harmonia, contrapunt i fuga). Entre els companys d'estudi tingué Joan Baptista Lambert, Antoni Botey, Claudi Soler i Joaquim Serra, entre d'altres. Fou cofundador de l'Orfeó Badaloní el 1921. Va ser concertista de piano, formà part de diversos trios musicals, un d'ells amb Lluís Millet i Farga (violoncel) i Francesc Costa (violí); un altre amb Jaume Lecha (violí) i Josep Trotta; un tercer amb Domingo Ponsa (violí) i Eduard Bocquet; i finalment formà part del Trio SOS junt amb Francesc Solà (violoncel) i Joan Oriol i Ferrer (violí). Participà com a membre del jurat en diversos concursos musicals.

Es casà amb Esperança Puig i Pons el 1948 i del matrimoni naixeren quatre fills: Joan, Ramon, Margarida i Gabriel. L'any 1960 rebé de l'entitat Badalona Sardanista la Medalla al Mèrit al Compositor. Entre 1965 i 1970 ocupà el càrrec de director de l'Escola Municipal de Música de Badalona, de la qual era professor de piano i composició des de 1929.

El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Sardanes

• Cap d'any, (1929).
• Consol.
• En somnis, (1924).
• Flam de joia, (1927).
• Jorns encesos, (1931).
• Maria de Bellmunt, (1942).
• Presumideta, (1923).
• Carner, Josep (lletra). Renovellament. Barcelona: Unión Musical Española, (entre 1900 i 1929).
• La sardana dels mariners.
• La sardana trista.
• Sardanes als envelats, (1929).
• El sol dels mariners, (1929).
• La vall de Pomar.^[2]