Ramon Usall i Santa
professor, escriptor i polític català From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ramon Usall i Santa (Barcelona, 3 de desembre de 1977) és un professor, escriptor i polític català.[1]
Remove ads
Lleidatà nascut circumstancialment a Barcelona.[2] És llicenciat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en història per la Universitat de Lleida gràcies a la tesi doctoral «Kosova. Gènesi i evolució del moviment nacional albanès, de l'autonomia iugoslava a l'estat kosovar independent».[3]
Remove ads
Activitat literària
És autor de les següents obres literàries que li han valgut l'obtenció de diversos premis:
- Algèria viurà! França i la guerra per a la independència algeriana. Publicacions de la Universitat de València, 2004 ISBN 84-370-5867-8
- Un món en blau i grana. El Barça d'Eric Castel. Pagès Editors, 2004 ISBN 84-9779-207-6 (Premi Rovelló d'assaig sobre literatura infantil, concedit per l'Ajuntament de Mollerussa)[4]
- La tempestuosa mar blava. Una aproximació als conflictes de la Mediterrània. Onada Edicions, 2006 ISBN 978-84-96623-03-3 (Premi d'Assaig Abu Bakr, concedit per l'Ajuntament de Tortosa)[5]
- Tots els camins porten a Romania. Un cas del detectiu Rafel Rovira. Pagès Editors, 2007 ISBN 978-84-9779-648-4 (Premi de Novel·la Manuel Cerqueda, concedit durant la Nit Literària Andorrana)[6]
- Futbol per la llibertat. Pagès Editors, 2011 ISBN 978-84-9975-093-4 (Premi d'Assaig Josep Vallverdú)[7]
- Futbolítica. Històries de clubs políticament singulars. Ara Llibres, 2017 ISBN 978-84-16915-14-9[8]
- Seixanta-vuit. Un cas del detectiu Rafel Rovira. Lleida: Pagès Editors, 2017. ISBN 978-84-9975-835-0[9]
- Un segle costa amunt. Una història política del ciclisme. Manifest Llibres, 2024. ISBN 978-84-19719-92-8.[10]
Al marge de les seves publicacions en solitari, també és autor de diferents capítols de llibres i col·laborador de diferents mitjans de comunicació com la revista Sàpiens, o els diaris Avui, La Mañana o L'Esportiu, on publica periòdicament articles de caràcter històric que analitzen l'esport, i el futbol en particular, des d'una perspectiva social i política.[11]
El detectiu de la seva creació, Rafel Rovira, ha protagonitzat també diverses narracions curtes publicades a la revista satírica lleidatana La Quera, o en forma de capítols de llibres col·lectius, com és el cas del recull de narracions negres dels Països Catalans Crims.cat (Al Revés, 2010), o de Lleida. Cròniques de la transformació d'una ciutat (Pagès Editors, 2012). Un projecte de novel·la, sota el títol de Seixanta-vuit, protagonitzat pel seu detectiu li valgué la concessió del Premi Lleida de narrativa el 2010[12] i fou publicada per Pagès Editors el febrer de 2017.
Remove ads
Activitat política
Militant de diferents organitzacions de l'Esquerra Independentista des de la seva època d'estudiant de secundària, fou membre, durant la seva etapa d'estudiant universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona, del sindicat estudiantil Alternativa Estel.[13]
El 2006 s'integrà a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), on encapçalà la llista a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals de 2007,[14] sense obtenir, però, representació al consistori. També formà part de les llistes electorals de la CUP a la Paeria de Lleida en les eleccions municipals de 2011,[15] i de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, en la contesa electoral de 2012.[16] A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 encapçalarà la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent a la circumscripció de Lleida després de presentar-se com a candidat a les primàries del partit.[17] Va esdevenir diputat al Parlament,[18] per bé que el desembre de 2015 va anunciar que el gener de 2016 renunciaria a l'acta de diputat per qüestions personals, essent substituït per Mireia Boya.[19] Finalment, renuncià a l'acta de diputat l'11 de gener de 2016.[20]
Remove ads
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads