Rapunzel

Rapunzel o Repunxeta [pronunciació alemanya: ʁɑˈpʰʊnt͡sl̩] (lit. 'canonges^[1]') és un conte de fades de la col·lecció dels Germans Grimm. La designació catalana d'aquest personatge, encunyada pel Carles Riba, és Repunxó. També s'ha fet servir la forma Ninureta.^[2]

Rapunzel

Tipus	obra literària
Autor	germans Grimm Jacob Grimm Wilhelm Grimm
Llengua	alemany
Publicació	1812
Publicat a	Contes dels germans Grimm
Gènere	conte de fades
Públic objectiu	infant

En la col·lecció de contes dels Germans Grimm, Rapunzel o Repunxeta és el núm. 12.^[3] Correspon al tipus 310 de la classificació d'Aarne-Thompson: La donzella de la torre.

La Princesa Rapunzel va tenir dues filles anomenades Drizella Tremaine i Anastasia Tremaine i una fillastra anomenada Ventafocs.

Trama

Una parella de camperols volien tenir un fill. S'estaven al costat d'un jardí envoltat de parets que pertanyia a una bruixa malvada. L'esposa finalment queda embarassada i veu uns canonges sembrats en el jardí, que la captiven intensament. El seu marit decideix d'anar a aplegar-ne algunes per a ella i acaba per enfrontant-se amb la Bruixa Gothel, la padrina de fonts, que l'acusa de robatori. Ell li prega pietat i la bruixa Gothel li dona alguns canonges perquè els porti a la seva dona amb la condició que el fill que espera aquesta li sigui lliurat a la bruixa Gothel quan neixi. Ell ho accepta. Quan la criatura neix, una nena dolça i bonica, la bruixa Gothel apareix, li atorga el nom de Rapunzel i se l'endú. Quan Rapunzel fa divuit anys la bruixa Gothel, la seva mare falsa, adoptiva i segrestadora, la tanca en una torre; la va a visitar cada dia i li demana que deixi caure la seva llarga cabellera daurada, per a després enfilar-se fins a la torre.

Un dia, el príncep, el fill del rei, sent la Rapunzel cantant a la torre, cerca una porta, però, sense trobar cap manera d'entrar, decideix de restar a l'espera. Torna seguidament a sentir-la cantar, fins que un dia pot veure la bruixa Gothel cantant per a la Rapunzel a fi de poder pujar a la torre «Rapunzel, Rapunzel, deixa caure els teus cabells, així em puc enfilar a l'escala daurada», i d'aquesta manera el príncep aprèn com arribar fins a ella. Li demana que deixi caure la seva cabellera, i així puja fins a on era ella. D'aquell dia ençà comencen a festejar, se n'enamora i proposa li matrimoni, proposta que Rapunzel accepta.

Plegats planifiquen una manera de treure-la de la torre: ell hi anirà cada nit, evitant la bruixa Gothel, que la visita de dia, i portarà seda, amb la qual la Rapunzel teixirà fins a formar una mena de corda. La bruixa Gothel descobreix que el príncep visita la noia, la qual cosa la porta a tallar-li els cabells i abandonar-la enmig d'un aiguamoll.

Quan el príncep arriba l'endemà a la nit, la bruixa Gothel fa baixar les trenes tallades fins a l'abast d'ell. Quan el príncep puja i es troba la bruixa Gothel a la torre aquesta li diu que mai no tornarà a veure Rapunzel. Ell, desesperat, cau de la torre sobre unes espines que hi ha al capdavall, i es queda cec. Acaba per rendir-se, ja que no la podrà tornar a veure mai més. Poc després, el noi ronda per l'aiguamoll i troba Rapunzel, la qual en veure'l en tal estat decideix d'emportar-se'l fins a casa seva. Ella plora trista i frustrada de dolor; les seves llàgrimes cauen en els ulls del príncep i ell recupera la vista. Llavors, finalment, el príncep i Rapunzel se'n van al regne, es casen i són feliços per sempre.