Regiment de Reials Guàrdies Catalanes
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.[1][2]
El Regiment núm. 2 Reials Guàrdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrupà els partidaris més durs de l'Arxiduc Carles, els vigatans, que van signar el pacte de Gènova, i fou la Guàrdia de Corps de l'Arxiduc Carles.
Primerament anomenada oficialment la Reial Guàrdia Catalana, hauria d'haver estat composta per un regiment d'infanteria i un regiment de cavalleria. El Regiment d'Infanteria va arribar a tenir 1.000 soldats dividits en dos batallons, un total de deu companyies de fusellers i una de granaders. El seu primer coronel fou Antoni de Peguera i d'Aimeric, mort a València el 1707 i rellevat pel coronel Heinrich von Hessen-Darmstadt, germà del príncep Jordi, mort durant la Batalla de Montjuïc a Barcelona, i el comandament fou pel general de batalla Antoni Meca i de Cardona.
El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes va participar en diversos combats durant la guerra de Successió Espanyola: el setge de Barcelona de 1706, l'ocupació de Madrid, la batalla d'Almenar i la batalla de Monte de Torrero, la segona ocupació de Madrid, la batalla de Brihuega i la batalla de Villaviciosa de Tajuña.
El 1713, amb la firma del Tractat d'Utrecht, les tropes imperials són obligades a evacuar Catalunya i el regiment es trasllada al Regne de Nàpols, però la majoria de la seva tropa es queda, enquadrant-se en el Regiment de Nostra Senyora del Roser.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads