Llista de reis de Castella

El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Escut del regne de Castella des de 1390 fins al segle xv

Castella dividida en comtats

El regne de Lleó estava dividit en districtes territorials denominats commisa. El comte, subordinat del rei, era el títol personal conferit pel sobirà pel qual governava diversos commisa formant un territori més extens. El títol comtal era personal amb independència del territori assignat.^[1]

Comtat de Castella Rodrigo - ca. 860-ca. 870 Diego Rodríguez "Porcelos" - 873-885 ¿? Munio Núñez - ca. 899-ca. 901, senyor d'Amaya i Castrogeriz. Gonzalo Téllez - ca. 901-ca. 904, comte de Cerezo i Lantarón. Munio Núñez, - (2a vegada) ca. 904-ca. 912, senyor d'Amaya i Castrogeriz. Gonzalo Fernández - ca. 912-d. 915, senyor de Lara, comte de Burgos. ¿Fernando Ansúrez? o ¿Fernando Díaz?[2] - a.917-ca. 920 Nuño Fernández - ca. 920-d. 927[3] Fernando Ansúrez - ca. 929

Comtat de Burgos Sorgí com una divisió a Castella[4] Gonzalo Fernández - ca. 899-912, senyor de Lara. Gonzalo Téllez - 912-915 Munio Vélaz - 915-922 Nuño Fernández - 922-d. 927[5] Gutier Núñez - 931, comte de Burgos.

Comtat d'Àlaba Els títols emprats pels comtes al govern d'Àlaba eren els de comtes a Àlaba, a Lantarón i a Cerezo.[6] Rodrigo - ca. 860-ca. 870 Vela Jiménez - ca. 882-ca. 897 Gonzalo Téllez - ca. 897-ca. 919, comte a Lantarón, comte de Cerezo. Munio Vélaz - ca. 919 Fernando Díaz - ca. 923 Álvaro Herraméliz - ca. 929-931, comte de Lantarón i Àlaba.

Comtat hereditari de Castella

Escultura de Ferran González a l'arc de Santa Maria de Burgos

Dinastia dels Lara

La família Lara aconsegueix unificar els comtats de Burgos, Castella, Lantarón i Cerezo, així com el comtat d'Àlaba, formant el gran comtat de Castella.^[7]

• Ferran González (1a vegada) - 931-944. Nomenat comte de Lara per Alfons IV de Lleó des de 929.

Dinastia dels Ansúrez

• Ansur Fernández (electo) - 944-945, també comte de Monzón

Dinastia dels Lara

• Ferran González (2a vegada) - 945-970
• Garcia I el de Les mans blanques - 970-995
• Sanç I Garcia el dels Bons furs - 995-1017
• Garcia II l'Infant - 1017-1028.

Casa de Navarra o dinastia Ximena

El 1028, el rei de Pamplona Sanç III es feu amb el govern del comtat com a rei, pel dret de la seva esposa Múnia I, i designà al seu fill Ferran com a comte el 1029.^[8]

Imatge	Nom	Naixement	Inici	Final	Comentaris
	Ferran I de Lleó el Magne	ca. 1016	1029	1065	Rei de Lleó (1037-1065). Com a rei de Lleó, es va reservar el territori de Castella personalment, sent administrat per oficials.[9]

Regne de Castella

Dinastia Ximena

A la seva mort, Ferran I de Lleó va llegar al seu primogènit Sanç II el seu estat patrimonial, el comtat de Castella, elevat a la categoria de regne. El 1071, Sanç II de Castella i el seu germà Alfons VI de Lleó es van repartir el regne del seu germà Garcia de Galícia. Al començament de 1072, a la batalla de Golpejera, Sanç va derrotar i va aconseguir apoderar-se dels territoris del seu germà Alfons VI de Lleó, restaurant els territoris del regne de Lleó del seu pare, Ferran I. Després de la seva mort al setge de Zamora, el va succeir el seu germà Alfons VI i el seu regne es va mantenir fins a la mort del seu net, Alfons VII, qui llegà el regne de Castella al seu fill major, Sanç III.

Imatge	Nom	Naixement	Inici	Final	Comentaris
	Sanç II el Fort	ca. 1037	1065	1072	Rei de Galícia (1071-1072) Rei de Lleó (1072)

Casa de Borgonya

Imatge	Nom	Naixement	Inici	Final	Comentaris
	Sanç III el Desitjat	Toledo, 1134	1157	1158	Germà de Ferran II de Lleó
	Alfons VIII el Noble	Sòria, 11 de novembre de 1155	1158	1214	Regències[a] de: Manrique Pérez de Lara (1158-1164) Nuño Pérez de Lara (1164-1169)[10]
	Enric I	Valladolid, 14 d'abril de 1204	1214	6 de juny de 1217	Regències de: Leonor Plantagenet (1214) Berenguera de Castella (1214-1215) Álvaro Núñez de Lara (1215-1217)[11]
	Berenguera I	Segòvia, 1 de juny de 1180	6 de juny de 1217[b]	1 de juliol de 1217[13]	Es casà amb Alfons IX de Lleó. Abdicà a favor del seu fill Ferran.

Corona de Castella

Amb Ferran III, els regnes de Castella i de Lleó quedaren units definitivament. A la imatge, representació del rei a l'Índex de Privilegis Reials de Santiago de Compostel·la.

La corona de Castella, com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb l'última i definitiva unió dels regnes de Lleó i Castella l'any 1230, després de la coronació de Ferran III com a rei de Lleó. El dit Ferran III el Sant hereta Castella, per renúncia de la seva mare i posteriorment adquirex Lleó mitjançant un pacte amb les seves germanes Sança i Dolça, les quals havien rebut el regne del seu pare Alfons IX de Lleó.^[14]

Casa de Borgonya

Imatge		Nom	Naixement	Inici	Final	Comentaris
		Ferran III el Sant	Peleas de Arriba (Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real), 5 d'agost de 1199	1217	1252	Rei de Lleó a partir de 1230.
		Alfons X el Savi	Toledo, 23 de noviembre de 1221	1252	1284	Deposat del govern pel seu fill Sanç .[15][16] Guerra civil (1282-1284)
		Sanç IV el Brau	Valladolid, 12 de maig de 1258	1284	1295	Alfons de la Cerda, pretendent al tron. Amb el suport d'Alfons III d'Aragó fou proclamat rei de Castella a Jaca el 1288;[17][18] però les seves aspiracions foren aparcades pel tractat de Monteagudo (1291).[19][20][21]
		Ferran IV l'Emplaçat	Sevilla, 6 de desembre de 1285	1295	1312	Regència de María de Molina (1295) Regència d'Enric de Castella[22] (1295-1301) Alfons de la Cerda, rei rival de Castella (1296-1304) proclamat a Sahagún,[23] però no ho fou a Lleó, on es feu proclamar com a rei davant de Ferran IV, l'infant Joan de Castella el de Tarifa.[24][25][26] En guerra civil (1296-1304)[27][28][29] contra Ferran IV. La sentència arbitral de Torrellas significà el cessament de les seves pretensions castellanes.[30]
		Alfons XI el Justicier	Salamanca, 13 d'agost de 1311	1312	1350	Regència de Pere de Castella i Joan de Castella (1313-1319).[31] Regència disputada[c] de María de Molina (1319-1321).[33] Regència disputada[d] de Felip de Castella (1321-1325).[33][35]
		Pere I el Cruel o el Justicier	Burgos, 30 d'agost de 1334	1350	1366[36]
		Enric II el de les Mercès	Sevilla, 13 de gener de 1333	1366[e]	1367[f]	De la casa de Trastàmara
		Pere I el Cruel o el Justicier		1367[g]	1369	En guerra civil contra Enric II, rei rival.[38]

Casa de Trastàmara

Imatge		Nom	Naixement	Inici	Final	Comentaris
		Enric II el de les Mercès		1367[h]	1379	En guerra civil (1367-1369) contra Pere I
		Joan I	Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358	1379	1390	Rei rival de Portugal (1383-1385) Consell de regència[i] (desembre de 1383- setembre de 1384) durant la campanya del rei a Portugal. Campanya (1386-1388) de Joan de Gant i Constança de Castella, pretendents al tron.¡[42]
		Enric III el Malalt	Burgos, 4 d'octubre de 1379	1390	1406	Consell de regència aprovat a les Corts de Madrid (1391-1392)[j] Consell de regència aprovat a les Corts de Burgos (1392-1393)[k]
		Joan II	Toro (Zamora), 6 de març de 1405	1406	1454	Regència de Catalina de Lancaster (1406-1418) i Ferran d'Antequera (1406-1416).[l] Amb la mort de Catalina de Lancaster, el Consell Reial es constituí en Consell de Regència (1418-1419).[46]
		Enric IV l'Impotent	Valladolid, 25 de gener de 1425	1454	1474	En guerra civil (1465-1468) contra Alfons de Castella, rei rival.[47]
		Alfons de Castella l'Innocent	Tordesillas (Valladolid), 17 de novembre de 1453	1465	1468	Rei rival de Castella proclamat a Àvila En guerra civil (1465-1468) contra Enric IV de Castella.[47]
		Isabel I la Catòlica	Madrigal de las Altas Torres (Àvila), 22 d'abril de 1451	1474	1504	Alfons V de Portugal i Joana la Beltraneja pretendents al tron, proclamats a Plasència, i en guerra (1475-1479).[48]
		Ferran V el Catòlic	Sos del Rey Católico (Saragossa), 10 de març de 1452	1475		Rei de castella de iure uxoris Rei d'Aragó com a Ferran II (1479-1516) Rei de Navarra (1513-1516)
		Joana I la Boja	Toledo, 6 de novembre de 1479	1504	1555	Reina d'Aragó (1516-1555) Reina de Navarra (1515-1555)
		Felip I el Bell	Bruges (Flandes), 22 de juliol de 1478	1506	1506	De la casa d'Àustria Rei de Castella de iure uxoris

Casa d'Àustria

Imatge	Rei	Naixement	Inici	Final	Comentaris
	Carles I	Gant (Flandes), 24 de febrer de 1500	1516	1556	Rei juntament amb la seva mare Joana Rei d'Aragó (1516-1555)

Si bé la unió dinàstica d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó no va unificar els regnes, els seus diferents territoris (Regne de Lleó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Regne d'Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Granada Regne de Portugal i Principat de Catalunya) van quedar integrats en l'anomenada Monarquia d'Espanya o Monarquia Hispànica, que continuaria emprant oficialment la numeració castellana dels monarques i que acabaria prevalent davant les altres. A la mort de Carles II sense descendència s'inicià la Guerra de Successió Espanyola, entre el pretendent francès Felip d'Anjou, hereu segons el testament del darrer Habsburg, i l'arxiduc Carles d'Àustria. L'entronització de Felip V va significar l'establiment dels Decrets de Nova Planta, reduint els regnes de la monarquia a les lleis i costums de Castella,^[49] i la progressiva denominació del monarca com a rei d'Espanya.

Notes

1. Com a manente super negotia regni.
2. Por successió hereditària.^[12]
3. Disputada amb tres regents: Felip de Castella, Juan el Tort i Don Juan Manuel^[32]
4. Disputada amb dos regents: Juan el Tort i Don Juan Manuel^[34]
5. Proclamat a Calahorra el 16 de març^[37]
6. Derrota a la batalla de Nájera.
7. Victòria a la batalla de Nájera.
8. Tornà a entrar a Castella per Calahorra el 27 de setembre.^[39]
9. El marquès de Villena, l'arquebisbe de Toledo i el majordom del rei^[40][41]
10. Compost pels senyors, cavallers i procuradors de les ciutats. Pels senyors: el duc de Benavente, el marquès de Villena, el comte de Trastàmara, l'arquebisbe de Toledo, l'arquebisbe de Santiago, el maestre de l'orde de Santiago, el maestre de l'orde de Calatrava, el maestre d'Alcántara i el comte de Niebla. Pels cavallers s'establia un torn de vuit membres; la primera meitat de l'any formarien part del consell: Pedro López de Ayala, Diego Hurtado de Mendoza (almirall major del rei), Juan de Velasco, Alvar Pérez de Osorio, Alfonso Enríquez, Ramiro Núnez de Guzmán, García González de Herrera (mariscal) i Diego Fernández (mariscal); i l'altra meitat de l'any: Juan Hurtado de Mendoza (majordom major del rei), Fernando Pérez de Andrada, Gómez Manrique (avançat major del rei), Diego López de Estúñiga, Alonso Fernández (senyor d'Aguilar), Pedro Suárez (avançat de Lleó i d'Astúries), Ruy Ponce de Léon i Juan González de Avellaneda. Les ciutats de Burgos, Toledo, Conca, Lleó, Sevilla, Còrdova, Múrcia-Jaén, Valladolid, Extremadura castellana, Salamanca i Zamora, designaren cadascuna dos procuradors per tornar-se la meitat de l'any la pertinença al consell.^[43]
11. Compost per 6 tutors: l'arquebisbe de Toledo, l'arquebisbe de Santiago, el maestre de l'orde de Calatrava, Juan Hurtado de Mendoza (majordom major del rei), el marquès de villena i el comte de Niebla; més els procuradors de les ciutats de Burgos, Toledo, Lleó, Sevilla, Còrdova i Múrcia, que es tornarien cada sis mesos la presència al consell.^[44]
12. En ser escollit rei d'Aragó, Ferran d'Antequera deixà com a representants seus a la regència castellana (1412-1416): el bisbe Juan de Sigüenza, el bisbe Pablo de Santa María de Cartagena, Enrique Manuel de Villena i Perafán de Ribera, avançat major d'Andalusia.^[45]