Renat Nelli

Renat Nelli^[1] o René Nelli^[1](Carcassona, 20 de febrer de 1906 – 11 de març de 1982) fou un poeta, filòsof, historiador i escriptor occità, que es feu famós per la seva contribució als estudis de la cultura occitana^[2] i particularment del catarisme.

Renat Nelli

Biografia
Naixement	(fr) René Léon Nelli 20 febrer 1906 Carcassona (França)
Mort	10 març 1982 (76 anys) Carcassona (França)
Sepultura	The Saint-Vincent cemetery in Carcassonne (en)
Realitzador
1946 – 1982
President Societat d'Estudis Occitans
1943 – 1944
Adjunt a alcalde
Activitat
Camp de treball	Cultura occitana, poesia, filosofia, història, literatura occitana i occità
Ocupació	conservador (1947–), conservador, escriptor, professor, professor d'educació secundària, filòsof, romanista, historiador, professor d'universitat, poeta
Ocupador	Universitat de Tolosa
Membre de	Conseil supérieur des lettres (fr) (1974–) Académie des arts et sciences de Carcassonne (en) Société d'études scientifiques de l'Aude (en)
Participà en
agost 1946	L'Ase negre (en)
1945	Institut d'Estudis Occitans
1938	Groupe audois d'études folkloriques (en)
Família
Cònjuge	Suzette Nelli
Pare	Léon Nelli
Premis
(1981)  Gran Premi Literari de la Provença (1979)  Premi Saintour (1976)  Premi Montyon (1970)  prèmi George-Goyau (oc) (1964)  Premi J.J. Weiss (1959)  prèmi Olivier de Serres (oc)

Durant la França de Vichy col·laborà amb la Resistència i el 1945 fou un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Occitans, participà amb Joë Bousquet en la redacció del número especial dels "Cahiers du Sud", dedicat a Le génie d'oc et l'homme méditerranéen (1943), on hom troba les tres direccions de la seva obra: edició i traducció de poetes occitans medievals, poemes personals —pròxims a Paul Valéry— i tasca crítica (Fragment d'une métaphysique d'oc).

Paral·lelament, va investigar i va escriure nombroses obres i estudis sobre heretgies de l'Edat mitjana al Miègjorn o Midi i sobre el catarisme, contrastant literatura especulativa i sensacionalista escrita fins al moment que perjudicava els estudis rigorosos sobre aquest aspecte social i històric. Com per a Fernand Niel o d'altres investigadors sobre aquesta temàtica, va ser fonamental la seva relació amb Déodat Roché.

També va fundar, l'any 1981, el Centre national d'études cathares, renomenat més tard com a Centre d'études cathares-René Nelli.^[3]

Els seus reculls poètics són d'escriptura densa i temàtica sensual, recuperen la tradició mística i eroticopoètica dels trobadors. Posteriorment es dedicà a la prosa i al teatre.

Obres

En occità

• Entre l'espèr e l'abséncia (1942)
• Arma de vertat (1952)
• Vespèr e la luna dels fraisses (1962)
• Beatrís de Planissòlas (1972) (teatre)
• Istòri secrèto dóu Lengadò (1978)

En francès

• Le Languedoc et le Comté de Foix, le Roussillon, Paris, Gallimard, 1958
• Écritures cathares. La Cène secrète : Le Livre des deux principes : Traité cathare : Le Rituel occitan : Le Rituel latin : textes précathares et cathares présentés, traduits et commentés avec une introduction sur les origines et l'esprit du catharisme, 1959 (Monaco, éd. du Rocher, 1994 : recull de texts càtars)
• L'érotique des troubadours, Toulouse, Privat, 1963
• Le Roman de Flamenca, un art d'aimer occitanien au XIIIe siècle, Toulouse, Institut d'études occitanes, 1966
• Le musée du Catharisme, Toulouse, Privat, 1966
• Dictionnaire des hérésies et des mouvements hétérodoxes ou indépendants apparus dans le midi de la France depuis l'établissement du christianisme, Toulouse, Privat, 1968.
• La vie quotidienne des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
• Des Cathares du Languedoc au XIIIe siècle, Paris, Hachette, 1969.
• Les Cathares, Marabout université, 1972.
• La philosophie du catharisme, Paris, Payot, 1975.
• Le Phénomène cathare - perspectives philosophiques et morales, Toulouse, Privat, 1988.
• Les Grands arcanes de l'hermétisme occidental, Monaco, éd. du Rocher, 1991.