Retrònim

Un retrònim és una nova paraula o expressió creada per a designar un objecte o un concepte vell del qual el nom original s'ha esdevingut utilitzat per alguna altra cosa, o que ja no és únic.^[1]

La creació d'un retrònim és generalment el resultat d'un avanç tecnològic.

Sobre la paraula

La paraula retrònim és un préstec del neologisme anglès retronym creat per Frank Mankiewicz i popularitzat el 1980 per William Safire al The New York Times.^[2]

Llista

Terme reemplaçat	Nou terme	Raó de la substitució	Època
Adreça	Adreça d'enviament	Adreça d'internet	finals del segle XX
Arma	Arma convencional	Arma nuclear, radiològica, bacteriològica i química	mitjans del segle XX
Càmera fotogràfica	Càmera analògica	Càmera digital	final del segle XX
Cinema	Cinema mut	Cinema parlant
Còpia	Còpia en paper (física)	Còpia digital (immaterial)	final del segle XX
Correu	Correu postal	Correu electrònic	final del segle XX
Disc (d'ordinador)	Disc dur	Disc flexible
Disc (música)	Disc de vinil	Disc compacte (CD)	anys 1980
Gran Guerra	Primera Guerra Mundial	Segona Guerra Mundial	anys 1940
La Postguerra	Període d'entreguerres
Ordinador	Ordinador de sobretaula	Ordinador portàtil, ultraportàtil
Portàtil	Ràdio portàtil	Ordinador portàtil
Ràdio	Ràdio AM	Ràdio FM
Rellotge	Rellotge analògic	Rellotge digital
Rellotge	Rellotge de butxaca	Rellotge de polsera
Rentadora	Rentadora	Rentaplats
Telèfon	Telèfon rotatori	Telèfon amb teclat
Telèfon	Telèfon fix	Telèfon mòbil	final del segle XX
Televisió	Televisió en blanc i negre	Televisió en color
Transmissió	Transmissió manual	Transmissió automàtica
Xocolata	Xocolata calenta (beguda)	Xocolata (sòlida)

Alguns adjectius (retrònims)

• Acústic: designa els instruments musicals que no siguin elèctrics i que no necessitin un amplificador (guitarra acústica, piano acústic).
• Analògic: es refereix als sistemes que no són digitals (rellotge analògic, gravació analògica).
• Convencional o tradicional: es refereix als sistemes o mètodes que s'han suplantat en gran manera per nous (forn tradicional després de l'arribada dels microones; torn convencional a conseqüència del desenvolupament dels torns de control numèric).

Per antropònims

Quan un nen rep un nom idèntic al seu predecessor (generalment el pare), es dona sovint amb caràcter retroactiu a l'original els sufixos:

• «Sr.» (abreviatura de sènior), el nen que llavors es deia «Jr.» (de júnior);
• «I», número romà utilitzat per governants dinàstics, el successor portant llavors anomenat el «II»;
• «Pare» (per exemple, Alexandre Dumas pare), el nen que llavors es deia «fill» (Alexandre Dumas fill);
• «l'Ancià» o «el Vell», el nen llavors diferenciat amb el qualificatiu «el Jove» (aquestes designacions són també donades a persones sense cap vincle familiar i que poden haver-hi viscut en temps molt diferents).