Rima assonant

La rima assonant és aquella en què, a partir de la darrera vocal tònica, únicament coincideixen els sons vocàlics dels versos.^[1] Vet aquí un exemple de rima assonant en un poema de Gabriel Ferrater. Sols rima en català oriental, perquè Ferrater era de Reus, on es pronuncien igual la a de mira i la e de trauries.

«	Si s'allunya i no et mira, si t'és advers l'instant, de plorar què en trauries? Si et sent, neci, riurà.	»
— Extret del poema Plorar[2]