Robin Milner

informàtic britànic From Wikipedia, the free encyclopedia

Remove ads

Arthur John Robin Gorell Milner FRS FRSE (13 de gener de 1934 – 20 de març de 2010), conegut com a Robin Milner o A. J. R. G. Milner, fou un informàtic britànic, guanyador del premi Turing.[3][4][5][6][7][8]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Remove ads

Vida, educació i carrera

Milner va néixer a Yealmpton, un poble prop de Plymouth, Anglaterra en una família de militars. Va aconseguir una beca per estudiar a Eton College el 1947, i després va entrar als Royal Engineers, arribant a sotstinent. Després va entrar al King's College de Cambridge, graduant-se el 1957. Milner va començar a treballar de mestre d'escola, i després de programador a l'empresa Ferranti, abans d'entrar al món acadèmic, a la City University de Londres, després a la Universitat de Swansea, Stanford, i a partir de 1973 a la Universitat d'Edimburg, on va ser cofundador del Laboratory for Foundations of Computer Science (LFCS). Va tornar a Cambridge com a cap del Laboratori d'Informàtica el 1995, càrrec al qual va acabar renunciant, encara que es va quedar al laboratori. A partir de 2009, Milner fou nomenat SICSA Advanced Research Fellow i tenia (a temps parcial) la càtedra d'Informàtica a la Universitat d'Edimburg.

Milner va morir d'un atac de cor el 20 de març de 2010 a Cambridge.[3][9] La seva esposa, Lucy, havia mort poc abans.

Remove ads

Contribucions

De Milner se'n reconeixen tres contribucions principals a la informàtica. Va desenvolupar LCF, una de les primeres eines de demostració automàtica de teoremes. El llenguatge que va desenvolupar per a LCF, ML, fou el primer que tenia inferència de tipus polimòrfica, i gestió d'excepcions resistent al tipus. En una àrea diferent, Milner també va desenvolupar un marc teòric per analitzar sistemes concurrents, el càlcul de sistemes comunicants, i el seu successor, el càlcul-π. En el moment de la seva mort, estava treballant en bigrafs, un formalisme per a la computació ubiqua, que reunia CCS i el càlcul-pi.[10]

Remove ads

Honors i premis

Va ser nomenat Fellow de la Royal Society el 1988 i va rebre el premi Turing de l'ACM el 1991. El 1994 va ser nomenat Fellow de l'ACM. El 2004, la Royal Society of Edinburgh li va atorgar una Medalla Reial per "aportar beneficis públics a escola global". El 2008, fou elegit Associat Estranger de la National Academy of Engineering dels Estats Units per "contribucions fonamentals a la informàtica, incloent el desenvolupament de LCF, ML, CCS, i el càlcul-pi."[11]

Publicacions seleccionades

Remove ads

Bibliografia

Remove ads

Referències

Enllaços externs

Loading related searches...

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads