Ruby Bridges
Activista estatunidenca pels drets civils From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Ruby Nell Bridges Hall, coneguda simplement com a Ruby Bridges (Tylertown, 8 de setembre de 1954), és una activista estatunidenca pels drets civils de les persones racialitzades.
Fou la primera nena afroamericana a assistir a una escola de "només blancs", la William Frantz Elementary School de l'estat de Louisiana, des del novembre de 1960, trencant així amb la segregació racial que existia a les escoles, especialment a les dels estats del sud.[1][2]
Remove ads
Fets a la William Frantz Elementary School
Bridges era la gran de cinc germans, fills d'Abon i Lucille Bridges.[3] Quan tenia quatre anys, la seva família es traslladà del seu Mississipi natal a Nova Orleans, Louisiana. L'any 1960, quan tenia sis anys, els seus pares van acceptar participar en la iniciativa de l'Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color (NAACP) i van oferir-la com a voluntària per participar en el procés d'integració al sistema educatiu de Nova Orleans.[4]
Tot i que legalment la segregació escolar havia estat declarada injusta i desigualitària des de 1954 amb el cas Brown, gran part de la població blanca del sud es negava a integrar la gent afroamericana i els governs dels estats tampoc no impulsaven les noves lleis. La població negra es veia obligada a realitzar exàmens per determinar si se'ls acceptava o no a una escola "de blancs", la qual cosa feia que la integració fos de facto més difícil.
L'any 1960, després d'haver rebut una educació preescolar en un centre segregat l'any anterior,[3] Bridges fou una dels sis alumnes negres a Nova Orleans que van passar la prova que determinava si podien entrar a l'escola William Frantz Elementary School, tot i que fou l'única que hi acabà assistint (dos hi renunciaren i la resta, les anomenades tres de McDonogh, foren transferides a l'escola també "de blancs" McDonogh 19).
El primer dia d'escola, Bridges i la seva mare foren escoltades fins a l'escola per quatre agents federals, i ho hagueren de fer també la resta del curs, encara que la petita ja anava sola.[3]
Tot i que el pare, en un principi, era reticent, la mare el va convèncer que aquell pas era necessari, no només per donar una millor educació a la seva filla, sinó també per tots els nens i nenes afroamericans.[5]
Segons els records de Ruby Bridges, en arribar al centre el primer dia d'escola va veure una gran massa de gent que es manifestava contra la seva presència, mentre cridaven i llençaven objectes. Però ella assegura que en cap moment s'adonà del que passava, perquè pensà que es tractava de les celebracions pel Mardi Gras de Nova Orleans.[6] L'agent Charles Burks afirmà, anys més tard, que "demostrà un gran coratge" i que "no plorà mai ni s'atemorí".[7]
Tan aviat com Bridges va entrar a l'escola, els pares blancs van treure els fills de les classes, i tots els mestres menys una, Barbara Henry, rebutjaren fer classe mentre hi hagués una alumna negra. Henry era una mestra de Boston que li feu classe durant un curs sencer a soles, però "com si ho fes per a una classe sencera".
Des de llavors, cada matí, de camí a l'escola una mare l'amenaçava amb enverinar-la, mentre una altra aguantava una nina negra dins d'un taüt.[8] Per aquest motiu, per ordres del mateix president Eisenhower, a la nena només se li permetia dur menjar de casa.[9]
El psiquiatra infantil Robert Coles es va oferir voluntari per tractar amb la petita Bridge durant el seu primer curs, i assistia a casa de Bridge cada setmana.[10]
La decisió dels pares també afectà la família: el pare perdé la seva feina en una gasolinera,[11] el supermercat on solien comprar els impedí entrar-hi, els avis perderen les terres que treballaven i els mateixos pares se separaren.[12]
Malgrat tot, Bridges recorda que alguns membres de la comunitat, negres i blancs, els mostraren suport. Algunes famílies blanques continuaren portant els fills a l'escola, tot i el boicot, un veí li oferí una nova feina al pare i alguns veïns els protegien la casa, cuidaven els nens i seguien el cotxe dels agents federals de camí a l'escola.[13] La roba que la nena duia les primeres setmanes a l'escola també els l'havia proporcionat un familiar del Dr. Coles, perquè la família no podia permetre's roba com la que apareix a les fotografies.[10]
Remove ads
Vida adulta
.jpg)
Bridges, ara Ruby Bridges Hall, viu encara a Nova Orleans amb el seu marit Malcolm Hall i els seus quatre fills.[11] Després de graduar-se en una escola sense segregació racial, treballà quinze anys com a agent de viatges i després fou mestressa de casa.[3]
L'any 1999 fundà la Fundació Ruby Bridges, que promou valors de tolerància, respecte i estima a la diferència, i qualificà el racisme com una "malaltia dels adults" i que "hem de deixar de fer servir els fills per difondre-la".[14]
Com moltes famílies de la zona, l'any 2005, Bridges perdé la seva casa amb les catastròfiques inundacions de l'huracà Katrina. L'huracà també afectà greument l'escola Frantz, i Bridges col·laborà significativament perquè continués oberta.[15]
Des de novembre de 2007, hi ha una exposició permanent sobre la seva vida, juntament amb la d'Anna Frank i Ryan White, al Museu dels Nens d'Indianapolis.[16]
L'any 2010, es reuní amb Pam Foreman Testroet, que fou la primera nena a trencar el boicot per la presència de Bridges a l'escola.[17]
L'any 2011, Bridges visità el president Barack Obama a la Casa Blanca, que assegurà que sense l'esforç de nois i noies com ella no hauria mai arribat on era.[18]
Remove ads
Premis i honors
- 2000: Premi literari Carter G. Woodson pel seu llibre Through My Eyes ("Amb els meus ulls").[19]
- 2001: Presidential Citizens Medal per part del president Bill Clinton.[20]
- 2012: Grau honoris causa a la Universitat Tulane de Nova Orleans.[21]
- 2014: Inauguració d'una estàtua de Bridges al recinte de la William Frantz Elementary School.
Obres
- Bridges, Ruby. Through My Eyes. 1st. Nova York: Scholastic Press, 1999. ISBN 0590189239. OCLC 40588556.
- Bridges, Ruby. Ruby Bridges Goes To School: My True Story. Nova York: Scholastic Press, 2009. ISBN 9780545108553. OCLC 230915434.
Referències
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads