Rutens

Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó. Van donar nom a la comarca de la Roerga (actual departament d'Avairon).^[1] Eren veïns dels gabals (gabali) i al seu país hi havia mines d'argent.

Aquest article tracta sobre el poble gal antic. Si cerqueu el poble eslau modern, vegeu «Rutènia».

Rutens

Tipus	tribu
Part de	clients dels arverns
Grups relacionats	cadurcs, gàbals, helvis i segusiaves

El cònsol Quint Fabi Màxim va derrotar els arverns i els rutens l'any 121 aC, però el país no es va convertir en província fins al temps de Cèsar, en què una part van ser inclosos a la Narbonense i es coneixien amb el nom de ruteni provinciales, que tenien com a ciutat més important Segodonum i probablement ocupaven la zona dels actuals departaments de l'Avairon i el Tarn, al sud del riu Tarnis o Tarn.

Vercingetòrix va enviar al país a Lucteri, cap dels cadurcs (cadurci), per atreure els rutens a la confederació dels gals, cosa que Lucteri va aconseguir. Cèsar llavors va enviar tropes al territori dels rutens provincials, dels volques arecòmics i dels tolosates. Plini el Vell, que també parla dels ruteni provinciales, situa a una branca d'aquest poble a la Narbonense.^[2]