SES Astra

SES Astra opera el sistema de satèl·lits ASTRA i ofereix una cartera completa de serveis de difusió i de banda ampla per als seus clients d'Europa i altres continents. ASTRA transmet programes de ràdio i televisió de forma directa a milions de llars i proporciona accés a Internet i serveis de xarxa a governs, grans societats, petites i mitjanes empreses i llars.

Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

SES Astra

Dades
Tipus	filial empresa
Indústria	sector de les telecomunicacions
Forma jurídica	societat anònima
Història
Creació	novembre 2001
Data de dissolució o abolició	setembre 2011
Activitat
Membre de	ANGA
Governança corporativa
Seu	Betzdorf (Luxemburg)
Entitat matriu	SES S.A.
Lloc web	ses-astra.com
Ubicació geogràfica

ASTRA té la seu a Betzdorf, Luxemburg, des d'on la societat organitza tasques centralitzades com operacions satel·litàries i de càrrega útil, assistència tècnica de 24 hores, els 7 dies de la setmana, i activitats corporatives. A més, les filials dels principals mercats europeus s'ocupen de les vendes locals i el suport comercial.

SES ASTRA forma part del grup SES GLOBAL, que és el fruit de la unió d'ASTRA i AMERICOM, grup d'operadors de satèl·lit i proveïdors de serveis de xarxa que, en combinació, ofereixen un abast mundial. A Europa el grup ASTRA arriba a unes 18 milions de cases repartides per tot el continent.

Satèl·lits

SES Astra treballa amb dotze satèl·lits des de tres localitzacions orbitals, set estan a 19.2°E, tres a 28.2°E i dos a 23.5°E. La companyia té en construcció tres satèl·lits per reemplaçar en dates properes els models Astra 1. Els Satèl·lits Astra funcionen sota el principi de co-localització (diversos satèl·lits a la mateixa posició orbital) que permet incrementar la flexibilitat i la redundància.

Satèl·lit	Posició	Petjada principal	Constructor	Model	Llançament	Vehicle de llançament	Observacions
1A	Fora de servei (Desembre de 2004)		GE AstroSpace	GE-4000	11 de desembre de 1988	Ariane 44LP	En una órbita cementeri
1B	19.2°E		GE AstroSpace	GE-5000	2 de març de 1991	Ariane 44LP	Adquirit de GE Americom (Satcom K3). Fora d'ús, encara que no oficialment; serà substituït pel 1KR.
1C	19.2°E		Hughes	HS-601	12 de maig de 1993	Ariane 42L	Serà substituït pel 1KR
1D	23.5°E		Hughes	HS-601	1 de novembre de 1994
1E	19.2°E		Hughes	HS-601	19 d'octubre de 1995	Ariane 42L
1F	19.2°E		Hughes	HS-601HP	8 d'abril de 1996	Proton
1G	19.2°E		Hughes	HS-601HP	2 de desembre de 1997	Proton
1H	19.2°E		Hughes	HS-601HP	16 de juny de 1999	Proton
1K	19.2°E	Destruït	Alcatel Space	Spacebus 3000B3S	26 de novembre de 2002	Proton	Error al coet, caigut a l'oceà Pacífic.
1KR	19.2°E		Lockheed Martin	A2100	20 d'abril de 2006	Atlas V	Substituït per l' 1B i 1C. Substitut del destruït Astra 1K.
1L	19.2°E	Llançament completat pel coet Ariane 5 / Separació correcta del coet i ruta en solitari fins posició 19.2ºE / Comprovació de orbita	Lockheed Martin	A2100	5 de maig de 2007		Substitut del 1KR, si té èxit, serà el 1L
1M	19.2°E	En construcció	EADS Astrium	Eurostar E3000	El 2008		Per reemplaçar el 2C en 19.2°E
2A	28.2°E		Hughes	HS-601HP	30 d'agost de 1998	Proton
2B	28.2°E		EADS Astrium	Eurostar E2000+	14 de setembre de 2000	Ariane 5
2C	19.2°E		Hughes	HS-601HP	16 de juny de 2001	Proton	Serà reemplaçat pel 1M, movent-se vers 28.2°E
2D	28.2°E		Hughes	HS-376	19 de desembre de 2000	Ariane 5
3A	23.5°E		Boeing	HS-376	29 de març de 2002	Ariane 44L
4A	37.5°W		Alcatel Space	Spacebus-4000C3	3 de febrer de 2005	Proton M

Notes

1. 19.2°E és la posició orbital més corrent per la televisió i radio per satel·lit f Alemanya i Europa central
2. 1G és utilitzat per internet per satèl·lit (amb mòdems DVB) i l'emissió de canals en obert de televisió i radio.

Enllaços externs

• SES Astra - Lloc web oficial