16 de juny

El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 198 dies per a finalitzar l'any.

<<	Juny 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
						1r
2	3	4	5	6	7	8
9	10	11	12	13	14	15
16	17	18	19	20	21	22
23	24	25	26	27	28	29
30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1802 - Menorca: en nom d'Espanya, el capità general de Mallorca, Joan Miquel Vives, pren possessió de l'illa després de la darrera ocupació britànica.
• 1808 - Montgat (Maresme): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Montgat de 1808 durant la guerra del Francès.
• 1900 - Barcelona, Comencen les obres del Funicular del Tibidabo, el primer del país.^[1]
• 1937 - Barcelona: Andreu Nin és detingut davant de la seu del seu partit a La Rambla de Barcelona. Dies més tard fou torturat i assassinat per agents de la policia soviètica per ordre del General Aleksandr Orlov a la presó d'Alcalá de Henares.^[2]
• 1938 - Castelló (la Plana Alta): les tropes franquistes ocupen la ciutat.
• 1995 - Tortosa: És inaugurat el Teatre Auditori Felip Pedrell.^[3]
• 2009 - Al Prat de Llobregat s'inaugura la terminal 1 de l'aeroport Internacional de Barcelona.
• 2017 - El València Basket guanya la Lliga ACB per primera vegada en la història en imposar-se al Reial Madrid en el quart partit de la final.^[4]

Resta del món

• 1755 - Sackville (Nova Brunswick, Canadà): els anglesos obtenen la seva primera victòria durant la Guerra Franco-Índia en la batalla de Fort Beauséjour.
• 1815 - Ligny (Província de Namur, Bèlgica): l'exèrcit napoleònic guanya la batalla de Ligny tot i que estaven en inferioritat numèrica contra l'exèrcit prussià durant la Setena Coalició de les Guerres Napoleòniques.^[5]
• 1846 - Roma: Pius IX és elegit papa de l'Església Catòlica.
• 1903 - Detroit (Michigan, Estats Units d'Amèrica): es funda la Ford Motor Company.^[6]
• 1904 - Dublín, (Irlanda): Bloomsday, data on succeeixen tots els esdeveniments de la novel·la Ulisses de James Joyce.
• 1960 - Mueda (Moçambic): Massacre de Mueda, acte considerat com l'aixecament de la població autòctona envers els colonitzadors portuguesos.
• 1963 - Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta.^[7]
• 1999 - Atenes (Grècia): Maurice Greene bat el rècord mundial dels 100 metres llisos amb un temps de 9.79. El rècord es mantindrà fins al 2008.

Naixements

Països Catalans

• 1575 - Olot, Garrotxa: Benet Fontanella, abat del Monestir de Sant Pere de Besalú i President de la Generalitat de Catalunya.
• 1816 - Asp: Jenaro Alenda y Mira, escriptor i bibliotecari espanyol (m. 1893).
• 1869 - Les Masies de Roda, Osona: Lluís Gonzaga Jordà i Rossell, músic compositor i empresari musical (m. 1951).^[8]
• 1913 - Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català (m. 2008).^[9]
• 1915 - Lleida: Cèlia Viñas Olivella, poetessa, escriptora i pedagoga catalana (m. 1954).^[10]
• 1918 - Barcelona: Ramon Bech i Taberner, escriptor i periodista català (m. 1995).^[11]
• 1936 - Barcelona: Mercedes Vilanova Ribas, historiadora contemporània catalana. També pionera de l'escafandrisme.^[12]
• 1957 - Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat: Jordi Hurtado i Torres, presentador i actor de doblatge català.
• 1965 - Girona: Cristina Cervià Sancho, actriu i directora teatral catalana (m. 2019).^[13]
• 1973 - Canet de Mar: Sandra Morro Latorre, portera d'hoquei sobre patins catalana.^[14]
• 1978 - Arenys de Munt, Maresme: Daniel Brühl, actor catalano-alemany.
• 1986 - Alcalà de Xivert, Baix Maestrat: Marta Sorlí Fresquet, política valenciana, ha estat diputada al Congrés espanyol.^[15]

Resta del món

• 1797 - Dijon: Sophie Rude, pintora francesa i model d'artista (m. 1867).^[16]
• 1829 - París: Henriette Browne, pintora orientalista francesa (m. 1901).^[17]
• 1867 - Tirano: Rosa Genoni, modista, dissenyadora de moda italiana (m. 1954).^[18]
• 1871 - Jacksonville, Florida (EUA): James Weldon Johnson, autor, polític, diplomàtic, crític, periodista, poeta, antologista, educador, advocat, compositor de cançons, activista dels drets humans i prominent figura dins el moviment cultural Harlem Renaissance (m. 1938).^[19]
• 1874 - Perth South (Canadà): Arthur Meighen, polític canadenc. Va exercir dues vegades com a Primer Ministre del Canadà (m. 1960).^[20]
• 1885 - Berlín: Lilly Reich, dissenyadora modernista alemanya, una de les poques professores dones de la Bauhaus.^[21]
• 1891: Mława, Polònia: Eva Kotchever, escriptora feminista polonesa (m. 1943).

• 1892 - València: Luisa Puchol Butier, actriu espanyola (m. 1965).^[22]
• 1894 - El Caire: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrabs (m. 1973).^[23]
• 1897 - Berlín (Imperi Alemany): Georg Wittig, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1979 (m. 1987).^[24]
• 1900 - Uncastillo: Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).^[25]
• 1902 - Hartford (els EUA): Barbara McClintock, botànica i genetista nord-americana, guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1983 (m. 1992).^[26]
• 1907 - Malden (Massachusetts): Jack Albertson, actor estatunidenc.
• 1909 - Nova York: Edna Beilenson, tipògrafa, impressora i empresària estatunidenca.^[27]
• 1910 - Piura (Perú): Juan Velasco Alvarado, president del Perú (m. 1977)
• 1915 - Vicenza, Itàlia: Mariano Rumor, primer ministre d'Itàlia (m. 1990)^[28]
• 1917 - Nova York: Katharine Graham, editora periodística nord-americana, propietària i editora de The Washington Post (m. 2001).^[29]
• 1920 - Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004).^[30]
• 1925 -
  • París (França): Jean d'Ormesson, filòsof, periodista i escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa (m. 2017).^[31]
  • Minneapolis: Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica (m. 2008).^[32]
• 1934 -
  • Boston, Massachusetts (EUA): William Forsyth Sharpe, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1990.^[33]
  • Clapton, Londres: Eileen Atkins, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió.^[34]
• 1937 - Sofia (Bulgària): Simeó Borisov Sakskoburggotski anomenat també Simeó II de Bulgària, és un polític búlgar i antic tsar o rei d'aquesta nació balcànica.^[35]
• 1938 - Lockport, Nova York: Joyce Carol Oates, escriptora estatunidenca.^[36]
• 1942 - Brescia, Itàlia: Giacomo Agostini, pilot de motociclisme de velocitat, és qui ha guanyat més títols mundials d'aquesta especialitat de la història.^[37]
• 1952 - Saint Paul (Minnesota), EUA: Georgios Andreas Papandreu, primer ministre de Grècia.
• 1957 - Lviv, Ucraïna: Aleksandra Marínina, escriptora i novel·lista russa, autora de moltes obres de ficció detectivesca.^[38]
• 1962 - Sena-Saint Denis, París, França: Cathy Ytak, escriptora i traductora.^[39]
• 1965 - Nova York: Andrea Mia Ghez, astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.^[40]
• 1967 - Toulon: Maylis de Kerangal, escriptora francesa.^[41]
• 1971 - East Harlem, Nova York, (EUA): Tupac Shakur, raper estatunidenc, considerat com l'artista del seu gènere amb major quantitat de discos venuts de rap a nivell mundial (m. 1996).^[42]
• 1983 - Madrid: Verónica Echegui, actriu espanyola (m. 2025).^[43]

Necrològiques

Països Catalans

• 2013 - Girona, Gironès: Tomàs Mallol i Deulofeu, promotor i director de cinema català (n. 1923).
• 2018 - Barcelona, Barcelonès: Josep Maria Rovira Belloso, sacerdot i teòleg català.^[44]
• 2022 - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (n. 1948).

Resta del món

• 1216, Perusa, Estats Pontificis): Innocenci III, papa (n. 1160).^[45]
• 1858, York (Anglaterra): John Snow, metge anglès, precursor de l'epidemiologia (n. 1813).^[46]
• 1909, Ronneby: Ivar Hedenblad, director d'orquestra, compositor i pedagog musical suec.
• 1944, Saint-Didier-de-Formans, França: Marc Bloch, historiador francès, especialitzat en la França medieval i fundador, amb Lucien Febvre, de l'Escola dels Annales.
• 1958, Budapest (Hongria): Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (n. 1896).^[20]
• 1963, Lausana, Suïssa: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (n. 1881).^[47]
• 1967, Richmond upon Thames, Surrey, Anglaterra: Reginald Denny, actor britànic.
• 1970, Saint-Arnoult-en-Yvelines (França): Elsa Triolet, escriptora i traductora francesa d'origen rus, Premi Goncourt 1944 (n. 1896).^[48]
• 1977, Alexandria, Virgínia (EUA): Wernher von Braun, una de les figures més importants en el desenvolupament de la tecnologia aeroespacial a Alemanya i als Estats Units d'Amèrica (n. 1912).^[49]
• 1979:
  • Oklahoma (EUA): John Joseph Matthews, un dels més importants escriptors i portaveus osages.
  • Nova York (EUA): Nicholas Ray, director de cinema estatunidenc (n .1911).^[50]
• 1986, Madrid: Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (n. 1923).^[51]
• 1990, Londres: Eva Turner, soprano anglesa (n. 1892).^[52]
• 2000, Tòquio (Japó): Emperadriu Kōjun, consort de l'emperador Hirohito (n. 1903).^[53]
• 2004, Bangkok, Tailàndia: Thanom Kittikachorn, dictador de Tailàndia (n. 1911).^[54]
• 2008, Los Angeles, EUA: Cyd Charisse, actriu de cinema i ballarina estatunidenca.^[55]
• 2010, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930).^[56]
• 2017:
  • Ludwigshafen, Alemanya: Helmut Kohl, polític alemany, canceller d'Alemanya entre els anys 1982 i 1998.^[20]
  • Los Angeles, Califòrnia (EUA):John G. Avildsen, director de cinema estatunidenc (n. 1935).^[57]
• 2019, Arieja, França: Rosina de Pèira, cantant de cançons tradicionals en occità (n. 1933).^[58]

Festes i commemoracions

• Festa Local a Calella, a la comarca del Maresme.
• Bloomsday, dia en què tenen lloc els homenatges a James Joyce

Santoral

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):^[59]
  • Sant Quirze i Santa Julita, màrtirs;
  • Ferriol i Ferruci de Besançon,
  • Ticó d'Amathus, bisbe (403);
  • Similià de Nantes, bisbe (s. V);
  • Auri, Justina i companys màrtirs (s. V);
  • Aurelià d'Arle, bisbe (551);
  • Benó de Meissen, bisbe (1106);
  • Lutgarda d'Aywières, cistercenca (1246);
  • Domènec Nguyen i companys màrtirs (1862).
  • Beats: Cecard de Luni, bisbe (ca. 860);
  • Thomas Reding, cartoixà màrtir (1537);
  • Antoine-Constant Auriel, màrtir (1794);
  • Maria Theresa Scherer, fundadora (1888).
• Sants Griciniana i Actinea de Volterra, màrtirs (s. IV);
  • Cunegunda de Rapperswil, verge i cristiana (s. IV);
  • Cethagh d'Oran, bisbe (s. V);
  • Bertold de les Ardenes (ca. 540);
  • Elpidi del Gavaldà, màrtir;
  • Legunci i Fromici de Metz, bisbes;
  • Colman MaRoi, abat de Reachrain (s. VI);
  • Curig de Llandabarn, bisbe (s. VI);
  • Fèlix i Maur, pelegrins (s. VI);
  • Ismael de Menèvia, bisbe (s. VI);
  • Paleri de Telese, bisbe;
  • Elidà de Glwyd, anacoreta;
  • Joan Francesc Regis, jesuïta (1640, en alguns calendaris locals; festa oficial: 31 de desembre);
  • translació de les relíquies de Ricard de Chichester i de Guillem de París.
• Beats Guillem de Monferrato, dominic;
  • Guiu Vignotelli, prevere (ca. 1245);
  • Limbània de Gènova, verge.
• Servent de Déu Benito Latras y Loriz, Cosan, abat de Santa Maria d'Alaó.
• beat Gaspare Burgherre, venerat a l'Orde de la Mercè:
• venerats a l'Orde Caputxí: beats Anicet Koplinski i companys màrtirs: Heinrich Krzysztofik, Florian Stepniak, Fidelis Chijnacki, Sympronianus Ducki (1942)

Església Copta

• 9 Baoni: partença de Samuel el Profeta; martiri de Lucilià i companys màrtirs; translació de les relíquies de Sant Mercuri a Egipte.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 29 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen al 3 de juny del calendari julià litúrgic:

• Sants Lucià, Julià i Maximià de Beauvais, màrtirs (81-96);
  • Lucilià, Claudi, Hipaci, Pau, Dionís i Paula de Bizanci, màrtirs (270-275);
  • Aquil·les d'Alexandria, bisbe;
  • Hièria de Mesopotàmia, vídua (320);
  • Bàrsab d'Ixtar i companys màrtirs (342);
  • Clotilde de Borgonya, reina;
  • Kevin de Glendalough, eremita;
  • Atanasi de Cilícia, taumaturg (s. X);
  • Pappos, monjo; Demetri de Priluki, monjo (1392);
  • translació de les relíquies del príncep Demetri de Moscou (1606);
  • Josep de Tesalònica, metropolità màrtir (1821);
  • Cebrià, monjo màrtir (1934);
  • Miquel, prevere màrtir (1938).

Església de Geòrgia

• David de Gaderja, monjo.

Església d'Anglaterra

• Sants Ricard de Chichester, bisbe;
• Joseph Butler, bisbe de Durham, filòsof (1752)

Església Episcopal dels Estats Units

• George Berkeley (1753) i Joseph Butler, bisbes i teòlegs.