Sally Hawkins
actriu anglesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
Sally Cecilia Hawkins (Dulwich, Londres, 27 d'abril de 1976) és una actriu anglesa. Per la seva pel·lícula de 2008 Happy-Go-Lucky va guanyar diversos premis inclòs el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica. A la pel·lícula Blue Jasmine (2013) hi és la coprotagonista conjuntament amb Cate Blanchett.[1]
_(cropped).jpg?lang=ca)
Remove ads
Biografia
És filla dels autors i il·lustradors de contes Jacqui i Colin Hawkins, Sally Hawkins va néixer a Dulwich, i es va criar a Blackheath, al sud-est de Londres. Va anar a la James Allen's Girls' School de Dulwich. Es va graduar en l'acadèmia d'art dramètic Royal Academy of Dramatic Art el 1998.
Fa diverses obres de Shakespeare (Romeu i Julieta, Molt soroll per no res, A Midsummer Night's Dream), a continuació a The Way of the World (2003), de William Congreve, Country Music, de Simon Stephens (2004), així com la producció del Royal National Theatre de La casa de Bernarda Alba (2005), de Federico García Lorca, adaptada per David Hare i en la qual interpreta Adela. Mike Leigh la protegeix en els seus inicis al cinema : la dirigeix al drama All or Nothing l'any 2002, al costat de Timothy Spall, a continuació l'any 2004 en un paper secundari del drama Vera Drake. Dona igualment la rèplica a Daniel Craig i Tom Hardy l'any 2004 al thriller Layer Cake realitzat per Matthew Vaughn.
Concretant la seva passió per la comèdia i l'escriptura (és igualment una apassionada de literatura), apareix, de 2003 a 2005, en 3 episodis de la sèrie humorística Little Britain, produïda per la BBC, i participa en l'escriptura de la sèrie Concrete Cow per a BBC Ràdio 4 l'any 2002 i 2003.
Sobretot per la televisió es va construir una sòlida popularitat a Anglaterra. Hi enllaça els telefilms i, l'any 2002, té el segon paper de Zena Blake a Tipping the Velvet, una mini-sèrie de la BBC que adapta la novel·la sulfurosa de Sarah Waters. L'any 2005, ės saludada, així com la seva companya, l'actriu Elaine Cassidy (Maud Lilly), per la sevs interpretació de Sue Trinder en l'adaptació (sempre per la BBC) d'una altra novel·la de Sarah Waters, Fingersmith, nominada al BAFTA l'any 2006. Hi encarna una jove pickpocket òrfena, que viu amb la seva família adoptiva de petits robatoris i furts de tots els gèneres en els baixos fons del Londres del segle XIX; la vigilia de la seva majoria d'edat, Sue Trinder rep una proposta d'un cert Richard Rivers, d'atracar una altra jove (però rica) òrfena, Maud Lilly, que viu en un caseta de la campinya anglesa amb el seu oncle col·leccionista de llibres. Retroba per a aquest telefilm Imelda Staunton, que ja era al seu costat a Vera Drake de Mike Leigh.
Després d'un pas en escena a The Winterling, una nova creació de Simon Stephens, produïda en l'escena del Royal Curt Theatre, Sally Watkins és saludada per la crítica per a la seva actuació al telefilm Persuasion, segons la novel·la homònima de Jane Austen on encarna el paper principal d'Anne Elliot, jove aristòcrata de 27 anys que, sent convençuda per la seva família de trencar l'any 1806 el seu prometatge a l'edat de 19 anys amb un jove tinent de la Royal Navy, Frederic Wentworth, plebeu sense fortuna, el veu reaparèixer a la seva vida al final de la guerra, havent guanyat fortuna i galons. La seva interpretació d'Anne, que és una heroïna particular a la bibliografia d'Austin, li val la Nymphe d'Or a la millor actriu al Festival de televisió de Monte-Carlo.
Després haver actuat per a Woody Allen a Cassandra's Dream al costat d'Ewan McGregor i de Colin Farrell, accedeix finalment al reconeixement internacional gràcies a la seva tercera col·laboració amb Mike Leigh a la comèdia Happy: un conte sobre la felicitat. Hi encarna el paper de Poppy, professora boja i capritxosa, optimista en excés, i que afronta totes les situacions de manera sempre positiva, amb gran pesar del seu entorn. L'autenticitat i la frescor del seu treball li aporten nombroses recompenses : l'Os d'Argent a la millor actriu al Festival de Berlín, el Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica, el premi a la millor revelació femenina al Festival de Hollywood, així com els premis a la millor actriu de part dels crítics de Boston, San Francisco, Nova York i Los Angeles, entre d'altres. Contra tot pronòstic, no és nominada ni als Oscars ni als Baftas 2009.
S'estrena a Broadway l'any 2010 interpretant el paper de Vivie Warren a La Professió de Mrs Warren de George Bernard Shaw.
L'any 2013, Woody Allen la crida de nou per encarnar Blue Jasmine, Ginger, la jove germana víctima de Jasmine, interpretada per Cate Blanchett. Aquest paper li suposa ser nominada a la vegada per al Globus d'Or a la millor actriu secundària i per al Oscar a la millor actriu secundària.
Remove ads
Filmografia
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Cinema
Televisió
Remove ads
Ràdio
- Concrete Cow (2002)
- Think the Unthinkable (2004)
- The Cenci Family (2004)
- War with the Newts (2005)
- The Party Line (2005)
- Ed Reardon's Week (2005)
- Afternoon Romancers (2005)
- Cut to the Heart (2007)
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads