Samuel von Pufendorf

Samuel Freiherr von Pufendorf (Chemnitz, 8 de gener de 1632 - Berlín, 26 d'octubre de 1694) va ser un jurista i historiador alemany.^[1][2]

Samuel von Pufendorf

Biografia
Naixement	8 gener 1632 Dorfchemnitz (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	26 octubre 1694 (62 anys) Berlín (Sacre Imperi Romanogermànic)
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Leipzig Universitat de Jena Gymnasium St. Augustin (en)
Activitat
Lloc de treball	Copenhaguen Berlín Amsterdam Utrecht Estocolm La Haia Heidelberg Frankfurt del Main
Ocupació	jurista, professor d'universitat, economista, historiador, filòsof, escriptor
Activitat	(Floruit: 1669 )
Ocupador	Universitat de Lund Universitat de Heidelberg
Professors	Erhard Weigel
Obra
Obres destacables (1673) On the Duty of Man and Citizen According to Natural Law (en)
Altres
Títol	Baró
Germans	Esaias Pufendorf
Signatura

Fill d'un pastor protestant. Va estudiar Teologia i Dret a Leipzig (1654) i Filosofia i Matemàtiques a Jena (1657). Va treballar a l'ambaixada de Suècia a Copenhaguen (1659), passant després a l'Haia (1660), i tot seguit a Heidelberg, a la Universitat on va ser el primer titular de la primera càtedra universitària de Dret natural. Va continuar el seu ensenyament, des del 1670, a la Universitat de Lund (Suècia). Des del 1673 es va dedicar exclusivament a la investigació i a la política, com a historiador i conseller d'Estat, primer a Suècia i després a Alemanya, al servei de l'elector de Brandenburg, des del 1686. El 1694 va tornar a Suècia, a rebre el títol nobiliari de baró. Pufendorf té més importància en la història del pensament occidental com a jurista que com a historiador. El seu nom està unit a la iniciació del procés antiteològic de la jurisprudència occidental, per haver consumat el divorci entre el dret i la moral, assignant a aquell el fur extern i a aquesta l'intern.

Obres fonamentals

De jure naturae et gentium, 1744).

• Elementorum iurisprudentiae universalis (1660)
• Elementorum iurisprudentiae universalis libri duo (1660)
• De obligatione Patriam (1663)
• De rebus gestis Philippi Augustae (1663)
• De statu imperii germanici liber unus (Geneva 1667)
• De statu imperii Germanici (Amsterdam, 1669)
• De jure naturae et gentium (1672)
• De officio hominis et civis juxta legem naturalem libri duo (1673)
• Dissertationes academicae selectiores (1675)
• Historische und politische Beschreibung der geistlichen Monarchie des Papstes (1679)
• Einleitung zur Geschichte der vornehmsten Staaten Europas (1682)
• Georgii Castriotae Scanderbergi historia (1684)
• Commentaria de rebus suecicis (1685)
• De habitu religionis christianae ad vitam civilem (1687)
• De rebus gestes Frederici-Wilhelmi, electoras brandeburgici (1695)
• De rebus a Carolo Gustavo Sueciae rege (1696)
• De rebus gestis Frederici III electores, postea regis (1784)
• De foederibus inter Sueciam et Galliam (1786)

Traduïdes al català

• De jure naturae et gentium. Inclòs en el volum recopilatori: Sobirania i autogovern : dret natural i propietat en el pensament polític del segle XVII.. Traducció: Margarida Trias. Estudi introductori: Adriana Luna-Fabritius. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis de l’Autogovern, 2022, p. 261-464. ISBN 978-84-19326-07-2.