San Giorgio Maggiore

San Giorgio Maggiore (en venecià: San Zorzi Mazor) és una de les illes de Venècia, al nord d'Itàlia. Es troba a l'est de l'illa de Giudecca i al sud del grup d'illes principal de Venècia. Forma part del sestiere de San Marco.

San Giorgio Maggiore

(it) San Giorgio Maggiore
Tipus	illa
Lloc
Entitat territorial administrativa	Venècia (Itàlia)
45° 25′ 40″ N, 12° 20′ 39″ E
Banyat per	Llacuna de Venècia
Característiques
Altitud	1 m
Superfície	0,099 km²
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Propietat de	Itàlia, Regne d'Itàlia, Regne de Llombardia-Venècia, Regne napoleònic d'Itàlia, Orde de sant Benet i República de Venècia

Història

Ubicació de San Giorgio Maggiore dins de Venècia

San Giorgio Maggiore va ser probablement ocupada en l'època romana; després de la fundació de Venècia es va anomenar Insula Memmia, ja que era propietat de la família Memmo. L'any 829 tenia una església consagrada a Sant Jordi; coneguda com San Giorgio Maggiore per distingir-se de San Giorgio in Alga.

El monestir de San Giorgio es va establir l'any 982, quan el monjo benedictí Giovanni Morosini^[1] va demanar al dux Tribuno Memmo que donés tota l'illa per a un monestir.^[2] Morosini va drenar els aiguamolls de l'illa al costat de l'església per aconseguir el terreny per a la construcció, i va fundar el monestir de San Giorgio Maggiore, i es va convertir en el seu primer abat.

San Giorgio és coneguda sobretot per la basílica de San Giorgio Maggiore, dissenyada per Andrea Palladio i començada l'any 1566.

A principis del segle xix, després de la caiguda de la República, el monestir va ser gairebé suprimit i l'illa es va convertir en un port lliure amb un nou port construït el 1812.