Sarcosina

La sarcosina, també coneguda com a N-metilglicina, és un intermedi i subproducte en la síntesi i degradació de la glicina. La sarcosina es metabolitza a glicina per l'enzim sarcosina deshidrogenasa, mentre que la glicina -N-metil transferasa genera sarcosina a partir de la glicina. La sarcosina és un aminoàcid natural que es troba en els músculs i altres teixits del cos. En el laboratori es pot sintetitzar de l'àcid cloroacètic i la metilamina. La sarcosina és dolça i es dissol en aigua. Es fa servir per fabricar surfactants biodegradables i pastes de les dents entre altres aplicacions.

Sarcosina

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	89,048 Da
Trobat en el tàxon	ésser humà, Astropecten irregularis, Juncus roemerianus, Sarcococca saligna, escheríchia coli, banya del sègol i Caenorhabditis elegans
Estructura química
Fórmula química	C₃H₇NO₂
SMILES canònic	Model 2D CNCC(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

La sarcosina és ubiqua en els materials biològics i és present en aliments com l'ou, gall dindi, pernil, verdures, llegums, etc.

Esquizofrènia

Recentment, la sarcosina ha estat investigada amb relació a la malaltia mental esquizofrènia. Es suggereix que la ingestió de 2 g/dia de sarcosina i teràpia d'ajuda de certs antipsicòtics (no clozapina^[1]) en l'esquiofrènia dona reduccions significatives en la simptomatologia.^[2]

Depressió

El trastorn depressiu major també sembla, en els estudis previs fets, que es pot prevenir amb sarcosina.^[3]

Història

La sarcosina va ser aïllada primer per Justus von Liebig el 1847 i li va donar el nom provinent de la paraula grega (sarko) per la carn, mentre que Jacob Volhard va ser el primer a sintetitzar-la el 1862.

Volhard treballà en el laboratori amb Hermann Kolbe.^[4]