Sawm

El sawm (àrab: صوم, ṣawm, ‘abstinència’, ‘dejuni’^[1]) o ramadà (per metonímia amb el nom àrab del mes en què s'efectua) és un dejuni que realitzen els musulmans durant tot el mes de ramadà.^[2] Es tracta d'un dels cinc pilars de l'islam^[3] i és obligatori per a tots els fidels púbers, excepte si posa en perill la salut o en certs altres casos específics. Aquest dejuni és citat a la segona sura de l'Alcorà (2:183–185 i 2:187), on s'especifica que ha estat instaurat perquè els creients cultivin la seva pietat. Així, el sawm s'entén com un exercici espiritual que permet condicionar el qui el pràctica a una reflexió interior i una devoció envers Déu.

Pràctiques i costums

El dejuni comença cada dia a trenc d'alba i s'acaba amb la posta del sol. A nivell tècnic, aquesta pràctica implica diverses nocions:

1. La intenció (نِيَّة, niyya): s'ha de fer la primera nit que precedeix el dejuni.
2. Abstenir-se (إمساك, imsāk) de menjar, beure o fumar (excepte els nens, els soldats, els viatgers, les dones embarassades o en període d'alletament i els malalts). En cas de no poder fer-ho, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l'any.
3. Abstenir-se de mantenir relacions sexuals (جماع, jimāʿ) durant el dia.
4. Abstenir-se de la masturbació (إستمناء, istimnāʾ).
5. Abstenir-se de provocar-se vòmits (إستقاء, istiqāʾ).

El sawm acaba amb l'Id al-Fitr, literalment ‘festa de la ruptura del dejuni’,^[4] una celebració que marca el final del període d'abstinències.