Scaphirhynchus albus

L'esturió pàl·lid (Scaphirhynchus albus) és una espècie de peix acipenseriforme de la família Acipenseridae, endèmic de les conques del riu Missouri i el baix Mississipi que es troba en perill d'extinció. Deu el seu nom a la seva pàl·lida coloració grisa blanquinosa.

Scaphirhynchus albus

Estat de conservació
En perill crític
UICN	19940
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Ordre	Acipenseriformes
Família	Acipenseridae
Gènere	Scaphirhynchus
Espècie	Scaphirhynchus albus Stephen Alfred Forbes, 1905
Nomenclatura
Sinònims	Parascaphirhynchus albus S. A. Forbes i R. E. Richardson, 1905
Distribució
gamma esturió pàl·lid
Endèmic de	Estats Units d'Amèrica

Està estretament emparentat amb el relativament abundant esturió nas de pala (Scaphirhyncus platorhynchus), encara que és més gran, mesurant els adults entre 76 i 150 cm amb un pes mitjà de 39 kg.^[1][2] Triguen 15 anys a madurar i fresen amb poca freqüència, encara que poden viure més d'un segle. Es va originar en el període Cretaci, fa 70 milions d'anys, i des de llavors ha romàs bàsicament inalterat, pel que l'espècie es considera una relíquia de l'era dels dinosaures, i se l'ha anomenat el peix més lleig de Amèrica del Nord.^[3]

El 1990 el Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units (SPVSEU) va incloure a l'esturió pàl·lid en la llista d'espècies amenaçades, en observar molt pocs individus joves en la dècada anterior i donant mostres d'una gran disminució,^[4] sent difícil actualment de trobar en la natura. Va ser la primera espècie de peix de la conca del Mississipi a ser inclosa en la llista d'espècies en perill, i la pèrdua del seu hàbitat és la principal raó del seu declivi. La major part de la conca del Mississippi ha estat canalitzada i dividida per preses, la qual cosa ha reduït els dipòsits de grava i les branques secundàries d'aigües lentes que són els seus llocs de fresa preferits. Fins a mitjan segle XX l'esturió pàl·lid era comú i una espècie apreciada pels pescadors de canya. Es considerava que tenia bon gust i els seus ous van ser usats com caviar, encara que menys freqüentment que els d'altres espècies d'esturions.^[5]