Searlesita

La searlesita és un mineral de la classe dels fil·losilicats. Va ser descoberta l'any 1914 al llac Searles del comtat de Sant Bernardino, a l'estat de Califòrnia (EUA), sent nomenada així en honor de John W. Searles, explorador nord-americà.^[2]

Searlesita
Fórmula química	NaBSi₂O₅(OH)₂
Epònim	John Wemple Searles (en)
Localitat tipus	Searles Lake
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.EF.15
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EF.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.03
Dana	71.3.5.4
Heys	17.5.3
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,98Å; b = 7,06Å; c = 4,9Å; β = 93,95°
Color	blanc, marró clar
Exfoliació	perfecta
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5 (Mohs)
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	Blanca
Diafanitat	transparent
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,516 nβ = 1,531 nγ = 1,535
Birefringència	δ = 0,019
Dispersió òptica	no en té
Fluorescència	pot fer-ho en verd amb llum UV
Impureses comunes	Al, Fe, Mg, H
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1914
Símbol	Sle
Referències	[1]

Característiques químiques

És un bor-silicat hidroxilat de sodi, amb anells de tetraedres de sílice de sis membres connectats. Les fulles que conté aquesta estructura conté cadenes de polisilicats similars al piroxè que estan unides mitjançant tetraedres de borat, per la qual cosa es classificaria com un filo-bor-silicat. Segons això, la forma correcta d'escriure l'anió seria amb els protons units a dos àtoms d'oxigen: BSi₂O₅(OH)₂.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: alumini, ferro, magnesi i aigua.

Formació i jaciments

Comunament intercalades en els esquists bituminosos o en margues, també es forma en els dipòsits d'evaporites contenint bor de tipus alcalí continental, i més rares vegades en les cavitats de fonolita en pegmatites alcalins.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: shortita, trona, pirita o en òpal.