Setge de Calvi
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El setge de Calvi fou una de les batalles de la campanya naval d'Alfons el Magnànim
Remove ads
Antecedents
Els complexos jocs d'aliances i rivalitats locals no permetien conquestes duradores de Còrsega, agreujat pel conflicte del Cisma d'Occident, en què els corsos estaven dividits pel suport a Joan XXIII, ajudat pels pisans i Benet XIII, ajudat pels genovesos.
Vicentello d'Istria aterra a l'illa amb una força militar aragonesa, i traient profit de les rivalitats pren fàcilment el control de Cinarca i Ajaccio. Acordant amb els bisbes en favor dels Pisans, va estendre la seva influència a la terra i aixeca el castell de Corte el 1419, deixant la influència genovesa reduïda a Bonifacio i Calvi. Vincentelli, amb el títol de Virrei de Còrsega, establia el 1420 la seu del seu govern a Biguglia.
El 1420 Alfons el Magnànim va enviar una flota a Sicília, Còrsega i Nàpols, per lluitar contra els genovesos, que va partir dels Alfacs (Sant Carles de la Ràpita) i es presenta amb una gran flota en el mar enfront de Còrsega amb la intenció de prendre possessió personalment del Regne de Sardenya i Còrsega. Després de pacificar l'Alguer (Sardenya) amb un estol de 24 galeres pròpies i 5 venecianes,[1] es va dirigir a Calvi.
Remove ads
El setge
Als pocs dies de setge per terra i per mar, la ciutat es va rendir.[2]
Conseqüències
Caiguda Calvi,[3] al nord de Còrsega el setembre de 1420 es va dirigir a Bonifacio, al sud de l'illa.[4]
La ciutat quedà en mans d'Alfons el Magnànim fins a l'abril de 1421[3]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads