Sever II

Flavi Valeri Sever —Flavius Valerius Severus (llatí)— conegut com a Sever II,^[a] fou emperador romà (306-307, nomenat cèsar el 305. El seu ascens al tron, incitat per Galeri, va desencadenar el trencament de la tetrarquia ideada per Dioclecià. Maximià va lluitar contra ell i el va fer deposar.

Per a altres significats, vegeu «Sever II de Barcelona».

Sever II

moneda de Sever II, encunyada en la seva època de cèsar
Biografia
Naixement	Flavius Valerius Severus segle III Il·líria
Mort	setembre 307 Ravenna (Itàlia)
Causa de mort	suïcidi, dessagnament
55è emperador de l'Imperi Romà
306 – 307
← Constanci I Clor (Occ.) amb Galeri (Or.) Licini I (Occ.) i Maxenci (Or.) →
Dades personals
Religió	Religió de l'antiga Roma
Activitat
Ocupació	polític
Període	Baix Imperi Romà
Família
Família	Tetrarquia
Fills	Flavi Severià
Llista Emperador romà 306 (Gregorià) – 307 (Gregorià) Senador romà

Orígens

Sever era un aventurer il·liri,^[1] pràcticament desconegut fins a la seva relació amb Galeri, a qui havia demostrat la seva lleialtat.^[2]

A l'abdicació dels emperadors Dioclecià i Maximià, els seus substituts els cèsars Galeri i Constanci Clor foren elevats al rang d'augusts. Estava acordat que els següents cèsars que es nomenarien serien: Constantí (fill de Constanci Clor) per a la meitat occidental i Maxenci (fill de Maximià) per la meitat oriental.^[3]. Malgrat tot va haver un canvi de plans, el nomenament corresponia a Galeri que va escollir dues persones diferents, triats per la seva fidelitat: Maximí Daia (per orient) i Sever (per occident). Va rebre les insígnies de cèsar a Milà l'1 de maig del 305 i va obtenir Itàlia i probablement les províncies d'Àfrica i l'Alta Pannònia.^[4][5][6]

La desfeta de la tetrarquia

La decisió de Galeri va disgustar a Constanci Clor, el qual en morir uns mesos més tard a Eboracum (Britànnia), va demanar a les seves tropes que proclamessin emperador el seu fill Constantí.^[7] Maximià tampoc va quedar content amb els nomenaments que havia fet Galeri i va tornar després de la seva abdicació per promoure l'elevació a cèsar del seu fill Maxenci.^[8]

El juliol del 306, Sever fou proclamat august per Galeri i se li va encarregar posar fi a la revolta de Maxenci.^[9] Va marxar cap a Roma però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià (pare de Maxenci), va sortir del retirament a Lucània, per donar suport al seu fill. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però mal aconsellat, va decidir lliurar-se al vencedor i demanar clemència; fou portat a Tres Tabernes (una estació a la via Àpia) com a presoner. Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307). Es va obrir les venes.^[10][11] Fou enterrat al sepulcre de Gal·liè, a la vora de la via Àpia, al novè mil·liari.^[12]

Notes

1. Els que l'anomenen "Sever II", donen a Alexandre Sever el nom de "Sever I".